Però és que el 2016 es va modificar més de 70 vegades, per una quantitat ridícula (per 56,3 €) o per una de suculenta (480 mil). I no sé quantes partides es van acabar modificant. El resultat va ser que el 2016 es van deixar d’executar el 42% d’inversions en infraestructures i el 17% en urbanisme i habitatge, per citar els casos més flagrants. I, en canvi, es va executar el 6% més en festes.
Una mostra més de la falta de projecte, del poc rigor pressupostari i de la improvisació com a norma... I de la falta de transparència, ja que en aquestes modificacions s’amaguen tot sovint operacions de pagament que no constaven inicialment en el pressupost o que estaven amagades sota noms que no tenen res a veure amb la despesa final. Com és el cas de determinades despeses de propaganda i publicitat, entaforades sota el nom “coordinació de barris”. Tot amb tot, havent d’aplicar a contracor un pla de sanejament imposat per la mala gestió econòmica i que farà que la inversió en aquest any sigui encara més minsa que la de l’anterior. És clar que les eleccions municipals queden molt lluny i d’això se’n recordarà poca gent.
Malgrat això, gràcies a la feina de control que fem des d’una oposició que sempre hem volgut rigorosa, en el doble vessant –fiscalitzador i propositiu– amb què encarem el nostre treball a la Paeria, creiem sincerament que contribuïm positivament a alinear la tasca municipal cap al bon govern. Que costa, vista l’actitud poc o gens receptiva de l’equip d’Àngel Ros, instal·lat en la comoditat del seu pacte amb Ciudadanos i PP. Però no defallim.
Així encarem el 2018. El que ha de ser el darrer any complet de mandat (ja que, del 2019, només n’ocupa mig any). I vist que l’actual alcalde s’ha parapetat en el recer del tripartit municipal, no confiem gaire que les propostes que no vinguin de PP i C’s siguin escoltades i, per tant, haurem d’aprofundir el discurs fiscalitzador. Tant en aquest vessant fiscalitzador com en el propositiu, treballarem des dels nostres plantejaments per un municipi cohesionat, emprenedor, sostenible i gestionat des de valors republicans, des de la transparència i el bon govern, amb criteris democràtics i col·laborant en el procés de construcció de la República Catalana.
Haurem de veure com es plantegen els temes que la ciutat necessita imperiosament que s’encarin i es resolguin: l’aprovació d’un nou Pla d’Ordenació Urbana (POUM); la resolució definitiva del futur comercial de la ciutat; la millora de l’espai públic, per fer-lo més amable i habitable a la ciutadania; els recursos per a gent amb dificultats sòcio-econòmiques (pobresa energètica, alberg municipal, temporers); la qualitat i la disponibilitat de serveis públics com els de neteja viària, zona blava o autobusos...
També haurem de veure com es dóna compliment a tants compromisos adquirits i no executats, com ara els acordats a proposta del nostre grup, com el Conservatori Superior de Música, el Pla Estratègic del Riu, la contractació i compra de béns i serveis èticament i socialment responsable, o el pla de mobilitat.
Sense oblidar que cal sanejar les finances municipals, no pas a costa de retallar els serveis bàsics o les inversions, sinó les despeses sumptuàries i protocol·làries: dinars patronals, torronades a dojo, despeses exagerades en celebracions, lloguers innecessaris, despeses prescindibles en transport d’alcaldia i altres partides semblants.
Despeses totes que la ciutadania té el dret a saber. La ciutadania i els grups municipals que la representem. I, en canvi, fa més d’un any que Àngel Ros ens nega informació sobre despeses en publicitat i comunicació, fa mesos que ens té bloquejat l’accés a informacions sobre contractes de serveis. Fa temps que predica transparència i aplica desinformació, fins i tot desoint les instruccions dels organismes d’accés a la informació pública. Però ens en sortirem.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada