Com que avui, tot i ser en teoria una assemblea ordinària, és una assemblea electiva i, per tant, té una part d’extraordinària, hem, cregut oportú que calia fer no un balanç d’un anys de gestió, el que va des de la darrera assemblea ordinària fins a avui, sinó un informe de mandat.
Quan ens vam presentar a les eleccions de 2015, el repte era retornar a la Paeria amb força. I vam aconseguir treure 3 regidors. Un resultat que, tenint en compte la diversificació política i la dispersió de vot, podem considerar, sense pecar d’immodèstia, excel·lent: no només era passar de 0 a 3 regidors, sinó que era aconseguir 5700 vots, un resultat només superat pels 6100 de l’any 2003, quan veníem de la presència de dos mandats i en una Paeria més monocolor que l’actual.
Un dels reptes, s’havia assolit, però calia aplicar-se en el compliment dels compromisos electorals, que eren servir el bé comú, exercir les responsabilitats amb correcció, transparència, dedicació, equitat i eficàcia i contribuint a la difusió democràtica del poder, sense clientelismes, ni tractes de favor, ni actituds abusives.
En l’activitat política del nostre grup municipal, sempre tenim present el nostre compromís ètic, que dimana dels valors republicans: llibertat, igualtat i fraternitat. És a dir, la defensa dels drets fonamentals de les persones, la lluita contra les desigualtats de tota mena (socials, de gènere, generacionals, territorials...) i la construcció d’una Lleida més cohesionada.
Sempre hem dit que el comportament ètic ha de ser el pal de paller de la cosa pública. Fent prevaldre la justícia social sobre els privilegis, avantposant l’interès general al benefici privat. Obrant seguint conductes ajustades a principis morals, des d’una concepció del poder polític com a instrument de transformació social, que rebutja l’exercici del poder pel poder. Des d’aquest punt de vista, tenir un càrrec no és un privilegi ni un signe de superioritat respecte a la resta de la ciutadania.. En definitiva, fent tot el contrari del que la majoria absoluta socialista del mandat anterior havia fet.
Així que calia aconseguir una nova majoria, que fes les coses de forma diferent. Per això, quan Àngel Ros ens va sondejar per si volíem fer govern amb PSC no vam donar opció a aprofundir la proposta. Més quan vam copsar de seguida que la seua prioritat no era el benestar i l’apoderament de la gent de Lleida i l’apuntalament d’una Paeria amb parets de vidre, més transparent, sinó el benestar la seua família i l’apuntalament de la seua cadira. Per això, Ros no va dubtar d’aprofitar-se de les ganes de trepar de la líder de C’s i, més tard, la necessitat del PP de sortir de la invisibilitat en una oposició en què quedava anul·lat. Això ha permès a Àngel Ros actuar contínuament com si tingués majoria absoluta, menystenint precisament la diversitat que democràticament havia decidit la ciutadania. Una situació que dóna a Ros tranquil·litat i un amplíssim marge de maniobra, però que l’escora en posicions conservadores i espanyolistes i fan aflorar tics preocupantment autoritaris, mostrant un cop i un altre falta real de voluntat de diàleg amb l’oposició i una enorme insensibilitat a les demandes de la ciutadania. I replicant el pacte del 155.
Malgrat aquesta aposta de Ros, fins i tot donant ales a l’aspiració de C’s d’arraconar la llengua catalana o la preocupació del PP i els propis C’s per violentar la memòria històrica amb la pervivència de noms franquistes als carrers de Lleida, vam creure que calia mantenir una actitud constructiva, per tal d’intentar aconseguir la implementació de les línies bàsiques traçades al nostre programa electoral. Sense deixar de fer l’altra feina que li pertoca a l’oposició: controlar l’acció de govern.
La gent espera que treballem per la ciutat des del lloc que ens van atorgar les urnes. Que vol dir que col·laborem amb el Govern municipal i, especialment, el fiscalitzem. No que acordem mirar cap a una altra banda i acceptar-los coses inacceptables. Així que, cada cop que considerem censurable l’actuació política del Govern de Ros no ens tremola el pols. Com no dubtem a donar suport a les coses ben fetes: aquest és l’estil d’oposició que la gent espera d’ERC-Avancem.
Així ho havíem dit sempre: actitud constructiva i propositiva i control continu. La política de la pastanaga i el pal. Per això vam pactar els pressupostos de 2016. Firmant un pacte per escrit, que contenia 49 actuacions. Pacte que, com sabeu, no va complir majoritàriament en el seu moment. Ni la remunicipalització de la zona blava, ni la reordenació de les Basses, ni la redacció del Pla del Riu, ni la revisió del Pla de Mobilitat, ni la millora i ampliació del carril bici, ni la creació d’una targeta social per als serveis públics, ni les obres per remodelar i millorar els amercats municipals... Ni tantes altres coses. Sí que es va remunicipalitzar la gestió del teatre de la Llotja, sí que es van fer actuacions menors.
I també és cert que, dos anys després hi ha coses que s’han acabat fent. Com la millora i ampliació del carril bici, o la redacció del Pla del Riu, o la reordenació (ni que sigui inicial) de les Basses, o la millora del CAAC. Però ho han fet com només Ros i el seu equip sap fer: guardant les propostes al calaix, apropiant-se’n d’algunes i acabant-les fent sense ni tan sols reconèixer que eren aportació d’un altre grup.
Però és que hi ha hagut molts altres incompliments de propostes nostres, aprovades sovint per unanimitat o gairebé: la revisió del mapa escolar de Lleida, la creació del Conservatori Superior de Música, la redacció d’un pla municipal per a l’eficiència energètica, la inclusió de clàusules èticament i socialment responsables en la compra de béns i la contractació de serveis.
En la nostra tasca de control, hem denunciat contínuament aquests incompliments. Com també hem denunciat i denunciem contínuament allò que l’equip de govern del PSC a la Paeria porta anys fent: aplicar una gestió econòmica i uns procediments de compra i contractació al límit de la legalitat, com es desprèn dels nombrosos informes sobre els comptes municipals que es fan des dels serveis tècnics de l’Ajuntament. Els propis funcionaris avisen que, des del seu punt de vista, hi ha coses que no s’ajusten a la llei o que són de dubtosa legalitat. Portem mesos de legislatura avisant, Ple rere Ple, que es canviïn les maneres de fer. Però l’alcalde, amb el suport incondicional de Ciudadanos, continua decretant que es faci d’aquella manera dubtosa.
Crec sincerament que hem fet una bona feina. L’equip que formem Josep M. Baiget, Núria Marín i jo mateix com a regidors, la Carme Martínez com a coordinadora de grup i l’Anna Jordà com a responsable de comunicació (sense oblidar els 6 mesos en què vam comptar amb la Mireia Pomar) hem fet oposició intensament fiscalitzadora.
Com ho demostra el nostre posicionament sobre la gestió econòmica. Vam denunciar la passivitat de l’equip econòmic d’Àngel Ros per millorar la situació financera de la Paeria, que està pròxima al col·lapse. Tant, que la Generalitat (quan teníem al capdavant d’Economia a l’enyorat Oriol Junqueras) va obligar la Paeria a fer un Pla de finançament perquè el deute era gairebé del 110% dels ingressos corrents, una situació insostenible, que hipoteca el futur econòmic de l’Ajuntament i dificulta enormement les inversions.
O com ho demostra també el nostre poscionament sobre el POUM, al qual vam presentar una esmena a la totalitat de retorn, per tal que s’obrís més al consens i es modifiquessin alguns dels seus principis, que el fan un pla en què es prioritzen els interessos dels grans inversors i els especuladors per davant de l’interès general i, per exemple, traça un futur comercial que posa en perill el comerç local i de proximitat.
Pensant en el bé comú, desenvolupant la doble tasca de fiscalització constructiva i de col·laboració crítica, per una nova Lleida, més cohesionada, emprenedora i sostenible, implicada en la construcció del nou país, hem fet una feina que, numèricament, fa patxoca:
Iniciatives, propostes i preguntes per escrit: 407
• 147 propostes de resolució a comissió (propostes concrestes d’actuació)
• 6 propostes de resolució a ple
• 85 mocions
• 38 precs (sol·licituds d’actuació)
• 82 preguntes a ple o a comissió
• 47 sol·licituds (documentació, informació, etc.)
• 2 recursos de reposició
Precs i preguntes orals: a l’entorn de 250
• De les quals, un centenar han sigut per preguntar, demanar explicacions o presentar objeccions a decrets d’alcaldia.
En l’àmbit de les mocions és on el nostre compromís amb la ciutat ha quedat més clarament i continuadament engatjat amb el compromís amb el país i el projecte de la República que hem de bastir.
I precisament aquest compromís amb el país i amb la ciutat és el que m’ha fet decidir finalment no presentar candidatura per a ser elegit novament cap de llista per a les properes municipals. No se us escapa que aquests dies han circulat noticies que em situaven a tasquest govern. El partit m’ha demanat que faci un pas endavant per treballar des del govern per la República i, alhora, rellançar el nostre projecte municipal, intentant que, després del salt important que vam fer el 2015 amb el retorn amb força a la Paeria, fem un salt de qualitat per assolir el govern municipal, per apuntalar el projecte d’emancipació nacional, des de Lleida i des de les ciutats més importants de Catalunya, que també hem de guanyar. I crec que amb Miquel Pueyo al capdavant ho podem fer.
Durant aquest darrer any de mandat municipal, però, no deixaré les tasques municipals. No és per desig d’acumular càrrecs que ho faig: és perquè, tal com se m’ha demanat des de la direcció del partit, treballem junts per construir el nou projecte municipal, que ha de continuar la feina que hem fet, lliurant el testimoni al futur nou equip, com nosaltres el vam recollit, malgrat la discontinuïtat, de l’equip de la Montse Bergés, a qui no agrairem mai prou la feina feta i l’ajut.
Moltes gràcies a totes i atots.
Visca Esquerra Republicana, visca Lleida i visca la República.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada