dilluns, 29 de juliol de 2013

Congelació d'impostos a Lleida?

Al final del seu discurs al Ple de l’estat de la ciutat, Àngel Ros va anunciar que l’equip de govern de la Paeria de Lleida no augmentaria els impostos municipals per al 2014. Bon comunicador i mestre dels cops d’efecte com és, va donar el titular periodístic de la sessió, segur com estava que era el moment just d’anunciar-ho, ja que, tot i que les ordenances fiscals no es debaten i aproven fins al darrer trimestre de l’any, el Paer en cap i els seus homes i dones tenen més d’una urgència: els socialistes catalans necessiten recompondre la seua malmesa imatge i recuperar crèdit alhora que Ros necessita resituar-se al si del PSC. A Catalunya i a Lleida.

Per altra banda, estic convençut que esperava que la proposta agafaria en fora de joc l’oposició. Com va passar. Perquè a CiU i a PP no se’ls va acudir altra cosa que etzibar allò del “ja era hora, senyor alcalde” o “fa temps que ho reclamem”. Mostrant, un altre cop en aquesta legislatura, una actitud tèbia, poc ambiciosa i encara menys propositiva. I, passats un parell de dies, he observat que aquesta actitud no s’ha modificat.

Hem sentit manta vegades que Lleida té el dubtós honor de tenir els impostos més alts, sobretot l’IBI i el de circulació, d’entre les ciutats de les seues dimensions a l’Estat espanyol. Situació especialment gravosa, no cal dir-ho, en moments d’especial dificultat econòmica i financera com els actuals, en què tantes famílies estan patint tant per afrontar el dia a dia i en què cada cop la pobresa o les penúries econòmiques afecten més persones, ciutadans i ciutadanes que no fa gaire ni s’haurien imaginat com s’arribarien a trobar d’apurats.

Per això és que l’anunci de no apujar els impostos, fins i tot sent benvolents i evitant de titllar-lo d’efectisme polític, cal considerar-lo com una mesura insuficient. Està bé no augmentar taxes ni impostos. Però en aquests moments no n’hi ha prou: després que el govern de la Paeria els apugés per a enguany i fes tantes filigranes per emmascarar-ne els efectes entre la ciutadania amb un cobrament més fraccionat en el cas de l’IBI, calia esperar una mesura més avantatjosa que la congelació. Calia esperar la moderació del rigor impositiu en una ciutat en què, com a la resta del país, sempre ha primat la compra d’habitatges sobre el lloguer i, per tant, ser propietari d’un pis o d’una casa no vol dir ni de bon tros ser un potentat. Calia, en definitiva, esperar que l’alcalde de Lleida i el seu equip fessin honor a la seua nomenclatura política i fessin que aquest impost sobre locals i habitatges, que afecta a la gran majoria de la ciutadania, tingués un caràcter més social i més progressiu, aplicant una revisió dels valors cadastrals vigents, que estan en nivells fora mercat, i arbitrant també un sistema de bonificacions en base al nivell de rendes de les persones i de la situació econòmica de cada família.
Però a la vista d’allò que va succeir en aquell Ple municipal, tal vegada és pecar d'excessiu optimisme esperar això de l’equip de govern de la Paeria de Lleida. O esperar que els grups de l’oposició, els quals cal comptar que pensen també en el bé comú, siguin un xic més propositius.

Carles Vega
Esquerra Republicana de Catalunya

0 comentaris :

Publica un comentari