#NovaLleida

La independência comença als municipis

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de maig del 2018

Un pla d'usos del Segre participatiu


Els rius sempre han jugat un paper molt important en el desenvolupament humà. Les primeres grans civilitzacions urbanes, com ara Mesopotàmia o Egipte, van créixer a la vora de grans rius, que els proporcionaven aigua, terra fèrtil, via de comunicació i de comerç i oportunitats de diversificació en el treball. La història mateixa de Lleida es troba vinculada des dels seus inicis al riu Segre, font de vida i de riquesa. Des dels temps com a capital emmurallada dels ilergetes. Però amb la industrialització, i sobretot durant la segona meitat del segle XX, el riu va anar perdent centralitat en la vida de la ciutat.
Ja des del s. XV s’ha anat realitzant diverses actuacions al Segre al seu pas per Lleida, les més  intensives per reparar els desperfectes provocats per les riuades. A partir de la dècada de 1990, amb la reordenació del riu Segre, s’han fet intents de recuperar-ne el tram urbà i el periurbà i apropar-lo a la ciutadania de Lleida, que durant tant de temps l’havia oblidat. Però no han acabat d’aconseguir que esdevingui plenament el Parc Fluvial del Segre com algun cop se l’ha volgut anomenar. No de bades, l’anterior Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) preveia redactar i desenvolupar un pla especial del riu, cosa que encara no es va fer (i que ha quedat fora del POUM acabat d’aprovar inicialment).
D’altra banda, la Directiva Marc de l’Aigua de la UE exigeix que tots els rius europeus estiguin en bones condicions ecològiques, com a molt tard el 2015. En compliment d’aquesta directiva europea, calia definir una proposta de cabal ecològic per a cada tram. Un acord de la Paeria el 25 de març de 2011, amb ampli consens social, reclamava un cabal ecològic del Segre de 14 a 18 m3/s al seu pas per Lleida. Malgrat que, en l’actualitat, el cabal mitjà no en supera els 5 m3/s.
Així, doncs, queda pendent una actuació global que converteixi, definitivament, el riu Segre en un eix natural vertebrador de la trama urbana, un element de dinamització, de cohesió i d’identitat de la ciutat. Que incorpori, o reincorpori el riu al teixit urbà de la ciutat.
Al juliol de 2016, el Ple de la Paeria va aprovar per unanimitat una proposta d’ERC-Avancem per elaborar un pla per definir un nou model global d’ús, gestió i gaudi del riu del riu Segre al seu pas per Lleida. Un pla per compatibilitzar els aspectes productius, ambientals, culturals, esportius, de lleure i paisatgístics de tot el tram urbà i periurbà del Segre al llarg del terme municipal de Lleida, donant compliment, alhora, a la Directiva Marc de l’Aigua. Un pla elaborat amb el màxim consens possible, convenientment ordenat i planificat, per determinar i compatibilitzar les potencialitats d’ús del Segre i la seua llera com a riu urbà i periurbà des dels punts de vista econòmic, patrimonial, històric, ambiental, urbanístic, educatiu, esportiu, d’oci i lleure, etcètera. Per exemple: per què no fer-hi una platja fluvial urbana, per a usos d’oci i lleure com les que hi ha a Praga, Frankfurt, París o Viena?
Per això, l’acord del Ple establia un procés participatiu obert a la ciutadania i a les entitats i associacions, per fer les propostes, observacions i aportacions que creguessin necessàries per a l’elaboració d’aquest pla director. I també que la redacció definitiva del pla director del riu Segre al seu pas per Lleida s’encarregaria a experts, que donarien unitat i coherència al text final.
Gairebé dos anys després, en el marc del II Fòrum de l'Aigua, el govern de la Paeria va presentar el document base del Pla del riu, fet per un equip d’experts contractats ad hoc. Així que, amb una reunió de matí i quatre tallers, diuen donar compliment al mandat del Ple de la Paeria de fer un procés participatiu del Pla del riu. Sense haver convidat als grups municipals, ni tan sols ERC-Avancem com a grup que va proposar el pla, per treballar en la redacció del pla abans de la seva presentació, i reduint a la mínima expressió el procés participatiu aprovat pel ple. Ras i curt: com ja hem vist en anteriors projectes, l’equip de govern fa més un procés explicatiu que no un procés de participació real. I, a més, al revés de com es va acordar en el Ple de juliol de 2016.
El Pla del Riu Segre és un projecte de ciutat que requereix de la participació de tota la ciutadania, que és qui ha de gaudir d’aquest nou espai i dels nous usos que hagi de tenir. Per això, cal un procés de participatiu que apoderi realment la ciutadania, que hauria de culminar amb una audiència pública. Tot i que el Pla del Riu s’hauria d’haver fet abans de l’aprovació inicial del POUM perquè els dos documents tinguessin una coherència.

dimecres, 10 de febrer del 2016

Un pla (hidrològic) per al desencontre

 


El govern espanyol del PP, en funcions per la incapacitat de les Corts –ai las!– d’elegir president del govern d’Espanya, va aprovar el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Com a pla de conca, afecta l’Ebre i també els rius que hi desaigüen, que són la majoria dels de la demarcació de Lleida i gairebé la meitat de conques de Catalunya. Queda ben clar, doncs, que estem parlant d’una afectació important per a Catalunya i per al seu Ponent. Remarco: el govern en funcions d’Espanya decideix sobre un tema de summa importància per a Catalunya.

Acostuma a passar amb els governs del PP que tiren pel dret, sense tenir per res l’opinió de la majoria dels partits parlamentaris catalans i el del mateix Govern de la Generalitat, que fins i tot ha presentat al·legacions per millorar el cabal de l’Ebre i dels rius de la seua conca, cabal que es considera insuficient. Però el PP ha anat més enllà: aquest pla preveu 56 embassaments nous i l’augment de regadiu en milers d’hectàrees. Segons un estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya, això no només no garanteix un cabal ecològic mínim que permeti la conservació del riu sinó que agreujarà la situació, ja que calcula que arribarà al Delta un terç de la mitjana d’aigua aportada en els darrers 25 anys.

Vet aquí la trampa. Crear conflicte. Seguint la màxima llatina del “divide et vinces”, amb aquest nou pla (per cert que desautoritzat per les 6 comunitats autònomes a què afecta la conca de l’Ebre), el govern espanyol ha “colat” els actors econòmics a qui pot beneficiar tant embassament i tant regadiu, per tal de propiciar un enfrontament artificial d’interessos entre empreses elèctriques i regants d’una banda, i la resta de la ciutadania i dels agents socials, partits polítics catalans i entitats conservacionistes incloses. Divisió social i territorial.

El govern en funcions del PP ha fet allò que Rajoy més sap fer, doncs: inhibir-se i fomentar un conflicte fent veure que els conflictius són altres (curiosament, catalans). Hem de ser prou intel·ligents per no caure en el parany, no incórrer en l’enfrontament. Ni fer parts en litigi i irreconciliables les persones que defensen lícitament els recursos hídrics que tenim a l’abast.  Novament, remarco: que tenim a l’abast. Perquè l’aigua no és ni ha de ser propietat de ningú. I, precisament per això, ha d’importar a tothom: que n’hi hagi suficient per al consum humà i animal, per a l’explotació econòmica, per al gaudi en el lleure i per al manteniment dels ecosistemes i la sostenibilitat ambiental planetària. Al cap i a la fi, l’aigua és un recurs limitat i requereix l’acord i no la imposició. I els moments actuals de canvi climàtic reclamen el màxim rigor en la seua gestió.

Aquesta estratègia de foment de la confrontació a qui realment beneficia és, en primera instància, el PP i la seua política d’infraestructures de dubtosa rendibilitat social  o interès públic, alhora que de gran rendibilitat per als interessos privats i de partit. Però, sobretot, beneficia les empreses elèctriques, a les mans de les quals acaba deixant gran part de la capacitat de decisió en la regulació dels cabals.

En aquest punt, no ens deixa de sorprendre que l’Alcalde de la ciutat més gran per on passa el Segre i capital de tot un territori entri en el joc de prendre partit per un sector, quan li pertocaria fomentar el diàleg per a la defensa dels interessos col·lectius, que passen per la compatibilització i l’equilibri dels diversos usos de l’aigua. Fer una altra cosa és jugar a favor de les hidroelèctriques.

Pel que ha de prendre partit l’alcalde és pel riu, Lleida ho necessita: el seu volum mitjà d’aigua al pas per la ciutat és del tot insuficient. I encara, com han dit recentment entitats cíviques i esportives lleidatanes, el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre deixa “un cabal ecològic de misèria”, d'entre 3,5 i 5 metres cúbics per segon, que impossibilita mantenir els seus tradicionals valors socials, lúdics i ambientals. Per contra, l'Ajuntament de Lleida ha aprovat en els darrers anys diverses mocions reclamant a la Confederación Hidrográfica del Ebro i a Endesa l’augment del cabal, sovint en coincidència amb entitats ecologistes, esportives i veïnals. Reclamant entre 14 i 18 metres cúbics, volum que permetria convertir el Segre en un veritable espai públic ciutadà alhora que milloraria ostensiblement una tramada de 25 quilòmetres, entre la sortida i l’entrada del canal de Seròs.

En la construcció de la República catalana, haurem de dissenyar un model integral de gestió de totes les conques fluvials de Catalunya, en què es fixi una gestió dels aqüífers del territori consensuada, superant els desencontres, i més d’acord amb l’interès comú. Des de la Paeria estant, caldrà estar a l’alçada de les circumstàncies.