dijous, 21 de novembre de 2013

Ètica i burka

Fa uns dies s’ha sabut que el Tribunal Suprem ha deixat definitivament sense efecte l’ordenança municipal contra el burka a Lleida. M’atreveixo a dir que poc importa això hores d’ara a Àngel Ros. No perquè tingui grans mals de cap dins del seu partit, que d’això no en vull fer sang, ara. Sinó perquè estic convençut que el que realment li importava des del moment que es va començar a discutir l’ordenança no era la seua prohibició, sinó que el tema fos rendible per a qui inicialment l’havia tret, que era el cap de l’oposició d’aleshores.

De res ens servirà ara, a Esquerra i a mi, dir que el nostre grup municipal aleshores ja avisava que era una iniciativa que feia més mal que bé a les dones que el duien, ja que les foragitava definitivament de l’esfera pública, però, sobretot (i la sentència ho corrobora) perquè un ajuntament no tenia competències per fer el que es pretenia i tot plegat acabaria en no res. Tant de soroll, tanta polèmica per tornar on érem... O més enrere, perquè les assenyalades socialment eren les dones, i no qui les obliga a dur-lo: una doble victimització d’un col•lectiu ja prou castigat abans de l’afer.

I dic que poc importava al senyor Ros, si podia o no legislar sobre la qüestió, perquè coneixia i coneix perfectament (o si no té un ganivet jurídic que l’assessora) quines competències té un ajuntament com el de Lleida. De la mateixa manera, coneixia i coneix perfectament (o sinó té un gabinet de comunicació que l’ajuda) com monopolitzar l’atenció ciutadana. El que li importava era monopolitzar l’actualitat ciutadana. No perseguia l’efecte de la norma, en perseguia l’efectisme. No volia una norma vàlida, volia un titular de premsa. En definitiva, no pretenia només sortir a la foto dels defensors de les dones indefenses: aspirava ser-hi al centre.

Hi ha diversos estils de governar una ciutat. Tots vàlids si al seu horitzó hi ha la recerca de solucions que permetin preses de decisió eficaces, eficients, sostenibles i, sobretot, sàvies. I en aquest concepte de “sàvia” hi entra l’ètica: es faci el que es faci, s’ha de partir d’uns principis i unes bases ideològiques en què l’ètica hi juga un paper determinant. Perquè hem de prendre decisions que afecten directament la gestió de recursos públics i la prestació de serveis a la ciutadania. I tant una cosa com l’altra, requereixen el màxim rigor moral possible.

Governar una ciutat mirant de reüll els titulars dels mitjans d’informació, les enquestes d’opinió o el que es fa des de l’oposició només pot tenir un efecte: de tant mirar de gairó, s’és incapaç de mirar de cara (als interessos de la gent) i a la cara (a la gent). Pitjor que si hom portés burka.

Carles Vega
Candidat a l’alcaldia de Lleida per ERC

0 comentaris :

Publica un comentari