El passat 16 de desembre es va aprovar el pressupost de la Paeria de Lleida per al 2014, amb el suport de 21 dels 27 regidors i regidores que hi ha actualment a la corporació. Aquest suport és el valor que més destaca el Paer en Cap Ros. Com també que, entre les seues bondats, cal comptar-hi l’augment de la partida destinada a allò que anomena “microurbanisme”. I el de la partida de serveis socials.
Presentar el nombre de suports que ha obtingut com el seu valor més gran és, en l’actual mapa polític de la Paeria, només indicador que el PSC ha aprovat el seu pressupost amb el suport de la dreta: la civilitzada i moderna de CiU o la cavernícola i retrògrada del PP. Ha pactat amb la dreta amb què es pot parlar i pactar i no amb la ultradreta intransigent. Però no es pot vantar gaire d'això un govern del PSC. Ni tampoc del fet que s’hagin posat d’acord dos dels tres grups d'una de les corporacions més grises i monocolors dels darrers temps.
Tampoc no és gaire galdós destacar això del “microurbanisme”. Una manera ampul·losa, eufemística i, per tant, enganyosa d’anomenar la cosa com normalment es fa: treballs de manteniment. En política no s’està per crear neologisme sinó per servir de la millor manera possible la ciutadania, més en l’àmbit municipal. Diguem-ho clar, no despistem la ciutadania: no hi ha capacitat de grans inversions, així que els d’Urbanisme de la Paeria s’hauran de dedicar exclusivament a la necessària tasca de reparar coses. Per falta de diners per a grans obres... I de mecenes que les vulguin assumir, que ja hi ha hagut prou relliscades (Menta, Pla Especial de l’Estació, urbanització de la Llotja, etc.).
Quant als serveis socials, més diners. Això està bé. Però que ens expliquin en què s’utilitzen aquests diners. I que aclareixin què vol dir serveis socials. Pensem-hi... Potser polítiques de dones: ¿com tenir serveis duplicats, ja que tenen els mateixos a la Generalitat, que és qui en té la competència? Potser polítiques per a la gent gran: ¿vol dir pagar torronades, actes fastuosos i festes multitudinàries a la nostra gent gran? Potser polítiques d’atenció a la urgència social: ¿serà gestionar uns recursos sense garantia que arribin a qui els necessita de veritat? Si, i tant que en calen més, de diners! Ara: usats com tocaria, ja seria...
Uf! Unanimitat en el pressupost... Doncs quin pressupost que n'ha sortit!
Presentar el nombre de suports que ha obtingut com el seu valor més gran és, en l’actual mapa polític de la Paeria, només indicador que el PSC ha aprovat el seu pressupost amb el suport de la dreta: la civilitzada i moderna de CiU o la cavernícola i retrògrada del PP. Ha pactat amb la dreta amb què es pot parlar i pactar i no amb la ultradreta intransigent. Però no es pot vantar gaire d'això un govern del PSC. Ni tampoc del fet que s’hagin posat d’acord dos dels tres grups d'una de les corporacions més grises i monocolors dels darrers temps.
Tampoc no és gaire galdós destacar això del “microurbanisme”. Una manera ampul·losa, eufemística i, per tant, enganyosa d’anomenar la cosa com normalment es fa: treballs de manteniment. En política no s’està per crear neologisme sinó per servir de la millor manera possible la ciutadania, més en l’àmbit municipal. Diguem-ho clar, no despistem la ciutadania: no hi ha capacitat de grans inversions, així que els d’Urbanisme de la Paeria s’hauran de dedicar exclusivament a la necessària tasca de reparar coses. Per falta de diners per a grans obres... I de mecenes que les vulguin assumir, que ja hi ha hagut prou relliscades (Menta, Pla Especial de l’Estació, urbanització de la Llotja, etc.).
Quant als serveis socials, més diners. Això està bé. Però que ens expliquin en què s’utilitzen aquests diners. I que aclareixin què vol dir serveis socials. Pensem-hi... Potser polítiques de dones: ¿com tenir serveis duplicats, ja que tenen els mateixos a la Generalitat, que és qui en té la competència? Potser polítiques per a la gent gran: ¿vol dir pagar torronades, actes fastuosos i festes multitudinàries a la nostra gent gran? Potser polítiques d’atenció a la urgència social: ¿serà gestionar uns recursos sense garantia que arribin a qui els necessita de veritat? Si, i tant que en calen més, de diners! Ara: usats com tocaria, ja seria...
Uf! Unanimitat en el pressupost... Doncs quin pressupost que n'ha sortit!
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada