dimarts, 28 de gener del 2014

Noves maneres de governar

No descobreixo la sopa d'all si afirmo que el panorama social, econòmic i polític d'aquest nostre món capitalista –i més encara en aquest nostre país– ha generat un desencís general, que s'ha convertit en rebuig de la política tal com l'hem conegut en les darreres dècades. Hi ha la convicció que les decisions s'han pres per la ciutadania sense tenir-la en compte o, ens els millors dels casos, sense que hi hagi participat. Que la voluntat popular, expressada a través de les urnes i poca cosa més, ha sigut suplantada, desvirtuada o menystinguda. Que qui realment mana no és la ciutadania, ni tan sols els governants, sinó uns lobbies econòmics que menen els fils del poder al seu arbitri.

La política municipal no queda al marge d'aquesta concepció. La Paeria no n'és l'excepció: “Com en totes les eleccions a l’estat espanyol, entre el vot de cada ciutadà i la representació política obtinguda pels diferents partits, hi ha tot un procés matemàtic-legal que transforma el repartiment de vots en un repartiment de seients al saló de plens municipal, al parlament català o al congrés espanyol bastant allunyat del que han expressat els vots”. La frase, l'he escrit entre cometes perquè no és meua, sinó del Comú de Lleida.

Precisament aquest diumenge al migdia es va presentar el Comú de Lleida, un col·lectiu de persones crítiques amb les formes de governar a la ciutat, que expressen la necessitat de regenerar la nostra política municipal i que la ciutadania pugui exercir el control efectiu de l'acció política. Va expressar la voluntat de canviar coses. Les seves divises: participació ciutadana i control de l’acció política, transparència i traçabilitat en tots els àmbits, treball pel bé comú, cobertura dels drets bàsics de la ciutadania, model de ciutat a la mida de les persones, eliminació de privilegis polítics... En definitiva, la plasmació de la voluntat ciutadana i la cobertura de les seues necessitats.

La proposta es presentava com a oberta i plural, amb voluntat de consensuar uns mínims, sempre que s'assumissin els principis abans citats, que tenen una clara orientació progressista, d’esquerres. I es presentava també amb ànim d’unir esforços, tant individuals com col·lectius, de ciutadans, organitzacions, partits d’esquerra...

D’una banda, doncs, participació, control polític, transparència, bé comú, drets de la ciutadania, ciutat per a les persones. Principis que no només assumim, sinó que tenim incorporats en el nostre ADN polític, tant de temps com els hem postul·lat i defensat des d'Esquerra Republicana. Són els principis en què s’inspira l’ètica republicana.

De l’altra banda, obertura, consens de mínims, unitat d’acció com a manera de fer, com a via per aconseguir l’assoliment dels objectius fixats, el primer dels quals un veritable tomb en les maneres de governar la ciutat.

Des d’ERC, ens ho vam escoltar amb molta atenció i interès. Valorem la proposta com a interessant, engrescadora i factible. Esperem poder parlar(-ne) amb la gent del Comú quan estiguin en condicions i en disposició de fer-ho.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada