dimarts, 4 de març de 2014

Un, dos, tres... Desperti!


Un dels agents d’ocupació més importants a la ciutat de Lleida és el de les administracions públiques. Generen ocupació de forma directa, a través de la figura de l’empleat públic, funcionari o no. I també la generen indirectament, en forma de llocs de treball a les empreses, les organitzacions i les entitats sense afany de lucre que gestionen els serveis que aquestes administracions han d’oferir a la ciutadania.

Un d’aquests serveis gestionats per una empresa privada és el transport col·lectiu de viatgers. Els autobusos, vaja. Que són notícia de primera plana des de fa tant de temps, per la prestació d’aquest servei municipal i de política de personal. I notícia no pas positiva, ja que d’una banda les línies dels autobusos són motiu, com és notori, d’insatisfacció permanent entre els usuaris, i de l’altra hi ha un conflicte laboral que dura mesos i no s’acaba de resoldre.

Doble motiu perquè la Paeria hi intervingui. El primer, que ha d’assegurar-se que el servei públic de transport urbà no acusi la mala gestió de Sarbus i garantir-ne, així, una bona prestació. El segon, que ha de vetllar perquè les polítiques de personal s'apliquin seguint principis de rigor, justícia social i ètica. Per això, quan des d’Esquerra Republicana de Catalunya li demanàvem que hi intervingués, Àngel Ros no podia dir que no va amb ell, que és un conflicte entre empresa i treballadors i que hi intervindria si ho demanava alguna de les parts. Com així va passar: CCOO ho va demanar i Ros va cedir, va manifestar que parlaria amb l’empresa.

De tota manera, un alcalde que diu ser socialista no pot tancar els ulls a la situació. Més encara quan resulta que, a finals de 2013, es va firmar el Pacte per l’Ocupació a Lleida, amb la signatura de sindicats majoritaris, Cambra de Comerç i  el propi Ajuntament. Un pacte que, segons l’Alcaldia, ha de servir per a l’activació i la promoció de l’ocupació a la ciutat.

Per cert que Àngel Ros va dir que és un acord que vol servir de model per a altres ciutats. Lògica expressió de l’orgull de ser capdavanters en una experiència com aquesta... Si no fos que, de pactes per l’ocupació, n’hi ha com a mínim una trentena a tots els Països Catalans. La majoria a Catalunya. En municipis com Esplugues de Llobregat, Vilanova i la Geltrú o Alzira. A les comarques Lleida mateix en tenim un de vigent des del 2001, promogut per la Diputació i firmat per les institucions i els agents socials del territori.

També va dir l’actual paer en cap que el document en qüestió emana del Pacte Social per a la Ciutadania de Lleida, firmat just dos anys abans del d’ocupació, en aquell cas entre la Paeria i els sindicats... I vet aquí que enlloc figura que a partir d’aquest document s’hagi de constituir cap pacte més.

Sap greu veure que una iniciativa tan important com aquesta, que obre un notable ventall de possibilitats, vagi envoltada d'una nebulosa mediàtica tan inquietant, de l'embolica que fa fort. Perquè es pretén fer creure que és una proposta pionera sense ser-ho. També, perquè es diu que sorgeix d’un altre document previ (evidentment, també propiciat com no podia ser d’altra manera per l’alcaldia de la ciutat) que ni l'esmenta. I, per acabar-ho d’adobar, perquè, malgrat que la firma hauria de comprometre a la promoció de l'ocupació, quan una empresa contractada per l'Ajuntament té un conflicte laboral l'alcalde se'n desentén, tal com s’ha vist en el cas d’autobusos.

I no s’ha de passar per alt que Ros pretengui arrogar-se un paper tan central en el tema quan subratlla interessadament la tasca d'“altres generadors d’ocupació”: Parc Científic i Tecnològic de Gardeny, GlobaLleida, l’Institut Municipal d’Ocupació, el Pla oQpa’t, la Universitat de Lleida, els plans d’ocupació de la Generalitat, les Cambres de Comerç. Per què, és clar, l'ajuntament hi és o col·labora amb ells. Fa lleig dir això! És que el mèrit és seu? En qualsevol cas ni és només ni tan sols essencialment seu. I si s’ho creu, potser és que amb majoria absoluta i sense oposició d’esquerres viu una realitat virtual.

De moment, l’alcalde fa el paper del president del govern espanyol: mirar (sense saber què fer?), esperar (que els problemes es resolguin sols?)... I expressar triomfalisme (perquè, malgrat tot, continua manant?). Haurem de fer com Alfred Bosch, portaveu d’ERC a Madrid, va fer a Rajoy: un dos, tres, desperti, senyor alcalde!

0 comentaris :

Publica un comentari