És evident que no em trobareu al costat dels qui sistemàticament es queixen per haver de pagar impostos, perquè si volem serveis públics hem de fer l'aportació impositiva corresponent. Però entenc els qui diuen que a Lleida paguem tributs massa cars, perquè és raonable pensar Àngel Ros no gasta bé els diners de l'erari municipal.
Aquesta Setmana Santa hi ha hagut gent que no ha pogut anar de vacances. No s'ho ha pogut permetre. I quan ha vist que l'alcalde se n'ha anat a la Xina (segons diuen, acompanyat per al seua encantadora esposa) se'ls han remogut les entranyes. La gent s'indigna quan veu que Àngel Ros un dia és a Madrid, l'altre a Hannover i l'altre a la Xina sense saber per què i per a què hi va. No se sap. I quan l'alcalde ho explica no s'entén. Anar a parlar de les bondats de ser smart city, visitar una fira municipalista o acompanyar la UdL a fer honoris causa un traductor de Cervantes al xinès justifica el desplaçament de l'alcalde de Lleida i tot el seu seguici fora vila? Quin rendiment se'n treu? Vull dir per a la ciutat, no per a l'alcalde i el seu seguici.
Fins i tot, estant disposats a acceptar que realment sigui útil i necessari per a Lleida, hi ha un gran però: quantes nits d'hotels de 4 o 5 estrelles, viatges en classe preferent i dietes es paguen a càrrec dels pressupostos de la Paeria? Per a quanta gent ? Per a quina gent? S'han acostumat a no gastar bé els diners públics. A malgastar-los.
El pitjor de tot és que l'Ajuntament deu factures per valor de dos milions d'euros. Deixant a banda el deute per crèdits, que no en sabem mai la xifra exacta, es deu una morterada a proveïdors, no es paga a autònoms i empreses que (ells sí) han de pagar puntualment sous, impostos i crèdits.
Gairebé la meitat d'aquest deute és amb el Consorci de Residus del Segrià, pel tractament de les escombraries. Fixem-nos-hi bé: hem dit que, a principis d'abril, vam pagar la taxa d'escombraries per al 2014 i, en canvi, la Paeria encara en deu molts diners d'anys anteriors. Què se'n fa, dels diners d'aquesta taxa? Sabem què no se'n fa: pagar per l'abocament i el tractament dels residus urbans de Lleida. Fa temps que no es paga. Fa temps que el Consell Comarcal ha de pagar un crèdit per fer front a l'impagament de la Paeria. I els diners que no paga Ros els acabarà pagant la ciutadania dels altres municipis del Segrià.
No destinar a pagar les escombraries els diners recaptats per pagar les escombraries no és il•legal, però... És ètic? Encara més: és ètic permetre que aquest impagament repercuteixi en la butxaca de la ciutadania dels altres municipis del Segrià? Perquè, comptat i debatut, es tracta d'això: l'ètica. La política municipal ha de perseguir el bé comú i no a qualsevol preu, ni a través de qualsevol mitjà. Hi ha coses inacceptables. Com ara no utilitzar amb rigor, transparència i equitat els diners públics. Com ara provocar, en la gestió de la cosa pública, situacions injustes per insolidàries. Com ara actuar com si la sala de plens fos el menjador de casa teua. Com ara fer com si la butxaca de la ciutadania fos (la) teua. En definitiva, com ara pensar que ètica i política només són compatibles en el món de les idees.
Cal que, d'una vegada, ètica i política facin les paus a l'Ajuntament de Lleida. Que deixin de donar-se l'esquena. Per evitar que, com passa amb els diners de les escombraries, acabem no sabent on paren i paguin justos per pecador. Per la salut de l'Ajuntament i pel bé de Lleida i la seua gent.
Article de Carles Vega
Publicat a "La Mañana" el 4 de maig de 2014
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada