Ho hem estat dient per activa i per passiva: tot i no compartir l’estratègia del nou 9N, des d'Esquerra treballem perquè la gent hi participi. Ens hem posat, un cop més, al costat de la majoria social, al servei del país. Per continuar avançant. Per evitar allargar més el patiment social, les penalitats de tanta gent que necessita un canvi, un nou ordre social i polític que només la independència ens pot facilitar, vist com hem vist que és impossible fer net, que no es pot esperar cap regeneració continuant en el vell ordre constitucional de la restauració tardofranquista.
És cert que el 9N que se'ns presenta no té la càrrega jurídica d’unes votacions, però volem que continuï tenint la mateixa càrrega política que el sufragi: de voluntat de decidir el futur de Catalunya, que és el futur de Lleida, és clar. Enviant un missatge clar a la comunitat internacional, que visualitzi la inequívoca voluntat de la majoria de la gent d’arribar a ser allò que ve vindicant de fa temps. Un missatge que ha d’arribar de forma igualment inequívoca als governs d’Europa, del món... I, per tant, també d’Espanya.
Per això, tan important era recuperar la unitat com fer possible que el procés participatiu es faci en les millors condicions. I aquí, evidentment, es requeria la iniciativa de la Generalitat però, sobretot la màxima col·laboració dels ajuntaments, institució més propera a les ciutadanes i els ciutadans i la que en primera instància ha de fer les coses fàcils a la gent. Cosa que, en el cas de la ciutat de Lleida, s’ha d’anar recordant dia sí, dia també.
Fa unes setmanes va caldre una manifestació massiva davant la Paeria, de gent indignada davant la vergonya de ser de les poquíssimes ciutats del país que no es posicionava a favor de la celebració de la consulta i de col•laborar-hi en la seua organització. I que, com havien fet ANC i Òmnium, els partits pel dret a decidir li exigíssim públicament que rectifiqués. Perquè Àngel Ros no havia ni permès el debat de la qüestió en el ple del dia anterior. Ros va reaccionar i, fent una cabriola d’aquelles a les que cada cop té més acostumada a la ciutadania de Lleida, al cap de dos dies va fer allò que acabava de dir que no podia fer: debatre i aprovar mocions a favor de la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya.
Ara, Ros diu que se cediran locals municipals per a la celebració de la consulta. Una ocasió per restaurar la imatge de catalanista que ha intentat transmetre, malgrat les giragonses que l’han dut a ser president d’un partit que no està a favor de la consulta.
Però si tenim una mica de memòria històrica haurem de desconfiar d’aquest anunci, ja que també s'havia compromès a cedir espais per al referèndum del 25 d'abril de 2010, promogut aquí i a tot Catalunya per plataformes ciutadanes i, a l'hora de la veritat, hi va tenir una actitud poc col·laboradora. A més que es va alegrar que només hi participessin uns 10.000 votants de Lleida, xifra cert superior a la de qualsevol iniciativa de la regidoria de Participació Ciutadana. Esperem que l'esperit d'aquelles manifestacions, que ja aleshores Esquerra va considerar desafortunades i impròpies d’un Paer en Cap que diu estar a favor dels processos participatius, no reaparegui en les properes setmanes. Esperem que, ni que sigui per un cop, Ros faci el que diu que farà.
Carles Vega
Candidat d'ERC a l'alcaldia de Lleida
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada