Segurament, encara no tenim prou distància històrica com per valorar i dimensionar amb justícia la figura Víctor Torres. Primer, perquè la proximitat de les dates de la seua mort (un diumenge, al juny de 2011) encara ens el fa molt present. Segon, perquè la seua llarguíssima vida ens va donar tants arguments que encara resulta difícil de processar-los tots. Deixant a banda, a més, que segurament en aquestes nostres terres no tenim costum de fer glosses suficientment suggeridores com perquè (ni de la Panadella cap aquí ni de la Panadella cap allà) es facin mereixedores de l’atenció general.
Crec, però, que és compartit el convenciment que l’estimat Víctor Torres ha sigut un dels nostres gegants, una d’aquelles figures irrepetibles que han transportat el país a les seues espatlles. Segur que Josep Pla hauria inclòs Víctor Manuel Torres i Perenya en una de les sèries d’homenots. Per tal com es va significar al llarg de la seua vida. Per la seua gran, indiscutible categoria.
Les seves reflexions i el seu mestratge són plenament vigents. Víctor Torres va ser un home bo i honest, combatiu i generós, fidel als principis de progrés social i de plenitud nacional. Als que vam tenir la sort de conèixer-lo i de tractar-lo, als companys i companyes de partit, en Víctor ens va ensenyar amb el seu exemple què és actuar amb fidelitat a les idees, amb respecte a l’organització i amb compromís amb els companys.
I no quedava enrere de la seua gran dimensió política, una altra d’igualment important per a ell: la humana, feta a partir de l’orgull de pertànyer a una família de personatges notables, precursors del republicanisme a Lleida i a Catalunya, i de l’amor a cadascun dels seus membres, començant pels seus avis i acabant en els seus néts i bisnets, passant pel seu pare, la seua mare, la seua germana Núria, el seu germà Màrius (a qui sempre va portar en el record)... I, és clar, els seus fills, i sobretot la Raymonde, la seua Raymonde, aquella dona que va conèixer a la biblioteca pública de Montpeller el 1941 i que no va dubtar a ser fidel i entusiasta companya del Víctor en el seu periple vital i polític.
Per això, Esquerra Republicana no podia deixar d’homenatjar amb un acte a l'IMAC en Víctor Torres, el darrer dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Macià i Companys, del qual n’ha estat un membre lleial durant 80 anys. La seva trajectòria pública, honesta, treballadora, compromesa l’han convertit en un referent de la generació que als anys trenta del segle passat va defensar amb la força el que primer havíen conquerit amb la raó: les llibertats democràtiques, els drets socials i l’autogovern de Catalunya.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada