El passat 24 de maig Lleida va
demanar un canvi. I el va demanar una ciutadania, més implicada en la política
municipal i amb més ganes de decidir, com denota l'augment de participació en
les eleccions locals de gairebé 5 punts respecte l'any 2011.
En segon lloc, a Lleida es va
poder copsar un canvi de tendència, la de l'aparició de partits polítics nous.
Podríem entendre aquesta situació com a negativa per als partits tradicionals,
amb la fragmentació del vot, però sens dubte hi ha una cara positiva: el
ventall de colors que composarà l'Ajuntament a partir del 13 de juny. Una
pluralitat de fins a 7 grups municipals -un d'ells una agrupació d'electors-
que acabarà amb la Paeria grisa que tant poc representava la diversitat de la
societat.
Però, per sobre de tot, el 24-M
va ser el primer pas cap al 27-S. La ciutadania va deixar clar el seu compromís
amb el procés d'independència de Catalunya amb els 13.369 vots per a les forces
sobiranistes -ERC-Avancem, CiU i Crida-. Una veu que Esquerra Republicana-Avancem
es compromet a fer sentir al ple de la Paeria, on retorna amb força després de
quatre anys. En això dedicarem els nostres esforços els tres regidors
republicans que hem estat elegits democràticament -Josep Maria Baiget, Núria
Marín i jo mateix-, a més de treballar per defensar una millor qualitat de vida
per als nostres veïns i veïnes. Perquè, com ja vam dir en campanya electoral,
la qüestió social i la qüestió nacional van lligades i no s'entenen l'una sense
l'altra. La independència ens portarà el benestar que Lleida i Catalunya es
mereixen en ple segle XXI, perquè lleidatans i catalans serem amos i gestors
dels nostres propis recursos.
Malauradament, la suma de forces
d'esquerres i dels partits sobiranistes no és suficient per materialitzar el
canvi que Lleida anhela i tot indica que al capdavant de la Paeria hi continuarà
Àngel Ros. Només que ara haurà de governar a base de consensos i acords, no com
la legislatura anterior, en què manava fent abús del mandat democràtic de la
ciutadania.
Però l'alcalde en funcions hauria
de ser honest amb si mateix i amb la ciutadania i reconèixer que les eleccions
municipals no li van anar bé, a la vista de la pèrdua de 6.500 vots i 7
regidors. Aquest resultat té una única possible lectura: Ros no està legitimat
per estar al capdavant del consistori. Després del càstig dels lleidatans i
lleidatanes, que han deixat clar que no aproven la seva gestió o, si més no, que
no li continuen donant suport, Ros hauria de donar un pas enrere i plegar. Legalment,
Ros pot ser alcalde altre cop, i hi té dret. Tanmateix, des d’un punt de vista
ètic... Deixar de ser l'alcaldable del PSC seria un acte de generositat que
l'honoraria i donaria una oportunitat a la renovació al govern de la ciutat, a
l’obertura i a la transparència.
En fi, amb el que trobarem,
haurem de fer!
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada