Àngel Ros es queixava, a la seua conferència anual que organitza el Col·legi de Periodistes a Lleida, de la gran quantitat de peticions d’informació que li presentem quatre dels sis grups de l’oposició i de les 26 reclamacions que hem formulat davant la Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública (GAIP). Ho atribuïa a les noves formes polítiques, que han afectat –deia ell– el debat municipal.
El que no deia Àngel Ros –perquè hauria quedat en evidència– és que moltes de les peticions d’informació que presentem són reformulació de preguntes o sol·licituds ja presentades i no contestades. Ja que l’actual alcalde no facilita gran part de la informació que se li demana i que, per normativa, està obligat a lliurar... En el termini màxim d’un mes! I això que es vanta tant que atorguen a la Paeria premis a la transparència. Però el que no diu és que els premis són per la informació que es recull a les web de l’Ajuntament, no pas a la que se li demana per registre. Ni tampoc diu que algunes de les informacions que, segons la Llei de la Transparència, haurien d’estar accessibles no són tingudes en compte a l’hora per a lliurar aquests premis. Per exemple, l’estat d’execució pressupostària per partides. Per exemple, el cost de la publicitat institucional i l’import contractat a cada mitjà de comunicació. Per exemple, les modificacions del POUM fetes en els darrers mesos a Torre Salses o al Centre Històric.
Tampoc no deia Àngel Ros –perquè no ho reconeixerà mai– que les noves formes polítiques de què parlava li reclamen rigor en el compliment dels compromisos i els acords. Rigor no només per complir la paraula donada, sinó també perquè deixi de banda el seu costum de disfressar la veritat i de recórrer a l’efectisme. Perquè abandoni les velles formes de fer política que aplica en la seua actuació com a alcalde.
En aquest sentit, des del nostre grup municipal, ens queixem reiteradament de la pèrdua de valor que té el compromís i la paraula donada per l’actual alcalde de Lleida i el seu govern. Però si no n’hi havia prou amb negar informació i faltar a la paraula donada, aquests darrers dies s’ha produït un fet més punyent: se’ns ha ocultat informació. L’alcalde Ros i membres del seu govern, com Rafael Peris, han negat que sabessin res o que hi hagués cap novetat sobre la gestió del solar annex a la Llotja. Als plens de febre i de març de l’Ajuntament i al darrer Consell d’Administració del CN&C, Ros i Peris van dir no tenir nova informació al respecte.
I un matí de principis d’abril, ens vénen amb el cop d’efecte de la presentació “per sorpresa” d’un avantprojecte de construcció de dos torres en aquell terreny... Tot i que poc després van reconèixer l’un i l’altre que ja en coneixien l’existència però no ens n’havien dit res per discreció. Ens va enganyar per discreció! Van faltar a la veritat per discreció!
Enganyar, faltar a la veritat no és ser discret: és mentir.
El sociòleg i politòleg Manuel Villoria diu que els efectes d’aquestes conductes van més enllà del pla personal i se situen en el terreny institucional, repercutint de forma directa en la confiança de la ciutadania en les institucions. Certament. Com es pot confiar en una institució al capdavant de la qual hi ha persones que utilitzen l’engany en l’exercici del seu càrrec? Com es pot donar crèdit a la transparència municipal quan en allò que és essencial no s’és transparent? A què vénen els retrets perquè l’oposició intenta fer la seua feina de control quan el govern vol sostreure’s al control faltant a la veritat?
La resposta a aquestes preguntes traspua un empobriment moral devastador.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada