Un grup d’experts de l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides va emetre setmana
passada un informe sobre les mesures de l'Estat per impedir la consulta de l'1
d'octubre. Va ser uns dies després que els poders de l’Estat ordenessin
les detencions de càrrecs polítics del Govern de la Generalitat, els escorcolls
a impremtes i empreses de comunicació, el bloqueig de pàgines web, la violació
de correu postal, l’impediment d’actes polítics, la retenció de persones que
empegaven propaganda política, etcètera.
Aquests experts deien que “independentment de
la legalitat del referèndum, les autoritats espanyoles tenen la responsabilitat
de respectar els drets que són essencials per a les societats democràtiques”. I
també que “les mesures que estem presenciant són preocupants perquè semblen
violar drets individuals fonamentals, limitant el flux d'informació pública i
la possibilitat d'un debat obert en un moment crític per a la democràcia
espanyola”.
Això era el 28 de setembre. Tres dies després,
les imatges aterridores que es van viure i veure a Catalunya, sobre la
violència extrema aplicada per la Policia Nacional i Guàrdia Civil quan
literalment assaltaven col·legis electorals i colpejaven i empenyien sense
contemplacions ciutadanes i ciutadans de tota edat i condició superaven la
dimensió de les mesures a què es referien els experts de l’ONU.
Uns dies abans dirigents, de PP, C’s i PSOE
justificaven les actuacions irregulars i abusives dels cossos policials
estatals, la fiscalia i alguns jutges. Avalaven les mesures com una cosa
necessària per a la sacrosanta unitat d’Espanya, que es veu que és prèvia a
qualsevol principi democràtic. El mateix dia 1, PP, C´s i PSOE no només
trobaven proporcionada l’actuació policial estatal. Fins i tot, els dos primers
acusaven la població civil atacada als col·legis d’agredir els agents o els
guàrdies. I el PSOE, quan va començar a ser conscient de la magnitud dels fets,
intentava esmenar la plana... Sense demanar excuses per la justificació
inicial, és clar.
A la capital d’una demarcació amb 111 ferits,
amb una persona agredida al mateix temps que patia un accident cardiovascular,
amb una part de la població intimidada per l’enorme desplegament d’efectius i
material antiavalots i, sobretot, atacada a l’arrel de la dignitat personal i
col·lectiva, l’alcalde Ros deia al matí que l’actuació era proporcionada, al
migdia no sabia què dir i al vespre culpava el Govern de la Generalitat d’una
actuació que ja no trobava tan proporcionada.
L’alcalde de la ciutat no sortia a defensar la
ciutadania de Lleida com sí feien altres alcaldes poblacions ponentines i
d’arreu de Catalunya. Abans president del PSC que alcalde de Lleida, abans cap
d’un grup que ha pactat per continuar al poder que Paer en cap, Àngel Ros va deixar
sola la gent de Lleida, que va –vam– mantenir una actitud cívica i democràtica
exemplar al llarg de tot el dia, tot i la violència d’estat practicada al
territori per part del govern espanyol. En cap moment va denunciar-ne
l’actuació. Ni va exigir, com hauria hagut de fer, a Inma Manso, ni a Enric
Millo, ni menys a Sàenz de Santamaria o Rajoy, que cessés l’hostilitat
policial.
Mentrestant, les unitats que van actuar a la
ciutat i a Catalunya romanen en territori català. Mentrestant, les dotacions
que van arribar a Lleida dies enrere no se’n mouen. I Àngel Ros continua
callat. Com els seus regidors, perquè... On són els socialistes que figura que
hi havia al govern municipal? On són els catalanistes que deien que hi havia?
I on queda la dignitat de paers? Perquè Paer
vol dir “home o dona de pau”. Doncs el Paer en cap ha de fer d’això: d’home de
pau. Per tant, sr. Ros, exigeixi que se’n vagin les unitats policials arribades
a la ciutat, exigeixi que cessi l’abús que estan exercint i després, per
dignitat, plegui.
Carles Vega Castellví
Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada