dilluns, 11 de juny del 2018

Temporers: ètica i govern municipal


Un altre estiu i, amb ell, la ciutat de Lleida, com a centre operatiu per a moltes coses, ho serà també de recepció de molts treballadors que vénen a buscar una feina temporal a la recol·lecció de fruita. I de ben segur que una bona part d’ells hauran de dormir a la intempèrie dels nostres carrers i places. Una situació d’anys, la Paeria no ha trobat la solució. I ni sabem si l’equip de govern l’ha buscat. No ho sabem perquè, malgrat les contínues preguntes del nostre grup municipal sobre el pla de temporers, hem de conèixer pels diaris quins recursos es posen en marxa i quan.
És clar que la gravetat del problema no radica a no explicar, sinó a no fer. I sovint a no fer, tot i dir que es faria. El govern de Ros es va comprometre l’agost passat a col·laborar en una xarxa comarcal d’albergs per a temporers. I a tenir un pla de temporers preparat abans d’aquest estiu. Doncs ni una cosa ni l’altra. Això és així perquè l’equip de govern no té definit un model d’atenció per a aquestes persones, ni té clara una cosa tan elemental com que a Lleida hi cal un alberg públic específic per als treballadors temporers, o que la Fira no és espai adequat per a l’atenció a aquestes persones. On queda la dignitat de les persones? I les condicions mínimes que hem de garantir?
Tot és improvisació i manca de planificació. Pedaços. Ja ens hi té acostumats, el govern municipal en tots els projectes de ciutat. Tot i així, no ens cansarem de dir-ho: la política requereix compromís ètic. Que, en el nostre grup municipal, dimana dels valors republicans: llibertat, igualtat i fraternitat. És a dir, la defensa dels drets fonamentals de les persones, la lluita contra les desigualtats de tota mena (socials, de gènere, generacionals, territorials...) i la construcció d’una Lleida més cohesionada. El comportament ètic ha de ser el pal de paller de la cosa pública. Fent prevaldre la justícia social sobre els privilegis, avantposant l’interès general al benefici privat. Obrant seguint conductes ajustades a principis morals, des d’una concepció del poder polític com a instrument de transformació social, que rebutja l’exercici del poder pel poder. Des d’aquest punt de vista, tenir un càrrec no és un privilegi ni un signe de superioritat respecte a la resta de la ciutadania.
En els darrers temps, s’ha posat el focus en la transparència, fins al punt que s’ha arribat a crear uns índex per mesurar-la i donar diplomes Al més transparent. Deixant a banda que no hi ha millor manera de manipular la realitat que quantificant-la, s’està obviant que la transparència va lligada a un concepte encara més important: el bon govern. Això és, l’exercici dels càrrecs i les funcions públiques segons  un conjunt de principis, valors, normes i bones pràctiques. Només així garantim transparència i una prestació de serveis de qualitat, eficients i útils per a les persones.
El filòsof basc Daniel Innerarity assevera que la política ha caigut en el descrèdit per la discrepància entre allò que s’hauria de fer i allò que es fa, pels incompliments i les incoherències. Allò que deia al principi: no fer, tot i dir que es faria. En la nostra tasca de control, un dels objectius que ens hem imposat al grup d’ERC-Avancem és posar en evidència els incompliments del govern de la Paeria. No només els dels acords amb nosaltres, com la municipalització de la zona blava, la reordenació de les Basses, la redacció d’un Pla del Riu participatiu, la revisió del Pla de Mobilitat, la creació d’una targeta social per als serveis públics, la remodelació i millora dels mercats municipals, la creació del Conservatori Superior de Música, la redacció d’un pla municipal per a l’eficiència energètica, les clàusules èticament i socialment responsables en compres i contractacions, etcètera. També incompliments amb tot el consistori o amb col·lectius diversos, com ara l’esmentat pla d’atenció als temporers, o no fer despeses que no estan pressupostades, o fer un pla estratègic de subvencions, o elaborar un POUM amb el màxim consens, o fer un pla de viabilitat per a la Llotja. I més coses.
Queda menys d’un any de mandat. Poc temps per a esmenar errors i males pràctiques. I tot serà córrer per inaugurar el poc que es pugui inaugurar... Perquè aquesta és l’altra: la mala gestió econòmica dels darrers anys ha dut a l’Ajuntament a no poder fer grans inversions necessàries per a la ciutat i a fiar-les a la iniciativa privada, bé a canvi de la privatització de l’espai públic, com es pretenia a les Basses, o a la zona del Camp d’Esports i el famós Parc de les Arts, o es va fer amb el pàrquing de Ricard Vinyes. O bé a canvi de fer operacions “a l’alemanya”, per acabar pagant enormes sobrecostos, com la construcció de la caserna de la Guàrdia Urbana (valorada en 11 milions, fins ara n’hi hem abocat 15) o la de la Llar d’Infants Municipal de la Bordeta, on portem pagats uns 10 milions d’euros (12 anys, a 800.000 euros anuals). Amb tot això, faríem la piscina dels Camps Elisis, una plaça al Camp d’Esports. O un nou asfaltat de la ciutat sencera. I l’alberg de temporers que el govern de la Paeria no vol fer.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada