dilluns, 30 de juliol de 2018

Estudis comercials: torna-la a tocar, Ros


Una mica més de dos anys després d’haver acordat amb les patronals del sector del comerç i de l’hostaleria que la Paeria encarregaria un estudi sobre l’impacte econòmic i social de la implantació a Lleida de nous equipaments comercials, es va fer la presentació d’aquest estudi. Ja s’ha vist que l’equip de govern, molta pressa, no en tenia. Això que quan van prendre aquest acord amb les patronals era prou conegut que s’estava ultimant la redacció del nou POUM, que havia de contemplar sòl per a nova implantació comercial. Potser per això no hi havia pressa: perquè l’actual alcalde, l’actual regidor d’urbanisme i el regidor de comerç ja havien decidit que o nova implantació comercial o nova implantació comercial. Sense esperar a conèixer què podria dir aquest estudi sobre l’impacte real de les implantacions comercials previstes.
De tota manera, quan hi ha un veritable interès a saber l’impacte d’una actuació o d’un procés qualsevol, se n’estudien els pro i els contra. Si només s’analitza un d’aquests dos aspectes, ens trobem davant una recerca esbiaixada: si es fixa només en els pro, les conclusions només parlaran de les bondats; si només se’n miren els contra, tot seran desavantatges.
Doncs resulta que l’estudi només s’ha focalitzat en les bondats de la implantació de nous equipaments, sense plantejar-se les repercussions negatives –que alguna en deu tenir—de les possibles noves àrees  comercials. Vet aquí que els 16.335 euros que han costat a l’erari municipal no han servit per tenir una imatge fidedigna de què pot passar, sinó que s’hi ha dibuixat un panorama idíl·lic, paradisíac, en què només hi ha que coses bones: els llocs de treball que es crearan, els milions d’euros que es “fuguen” i podrien retindre’s a Lleida, les modificacions urbanes que propiciaran...
Sense aventurar-se a saber o a pronosticar què passarà amb el comerç i l’oferta d’oci actuals, si caldrà amortitzar llocs de treball existents i quants, quin nivell de certesa hi ha que la fuga estimada de recursos s’aturarà, si les modificacions urbanes seran compatibles amb un model sostenible i compacte de ciutat...
És clar que aquestes mancances no són imputables a l’empresa que ha redactat l’estudi. Segur que han fet impecablement allò que se’ls va demanar. I entre les coses que se’ls demanava no hi havia res de tot el que hi hem notat a faltar. Així que queda meridianament clar que no interessava saber més del que ja se sabia: que a Lleida no hi ha grans àrees comercials, que Àngel Ros, Fèlix Larrosa i Rafel Peris tenen interès perquè se’n facin –i punt! –, que s’havia de buscar coartades i justificacions que els donessin cobertura. I el que fa més mal: que, a l’actual equip de govern, li  interessa poc o gens quin és el futur del comerç i l’hostaleria lleidatans i de proximitat. Un sector que representa més del 40% de l’activitat econòmica de la ciutat. Que, quan reclama ajut i col·laboració a la Paeria, troba una actitud menys que poc receptiva per part del seu equip de govern.
Així que els 27.830 euros que costarà l’elaboració d’un pla estratègic per al sector comercial de Lleida, havia d’estar enllestit fa tres mesos, ens els hauríem pogut estalviar. Perquè... ¿Quin full de ruta, quins objectius i quines línies d’acció representa que es dibuixaran si ja sabem que el govern de la Paeria aposta per l’especulació i el negoci immobiliari per sobre de la iniciativa comercial local?
Mentrestant, anem marejant la perdiu amb estudis que ja sabem què diran i plans estratègics que mai no arriben. Com de costum. Play it again, Ros

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada