És a dir: res de nou a l’alcaldia de Lleida. Per no fer res de nou, ens va presentar els números tancats, sense marge a la negociació, menystenint totes i cadascuna de les aportacions que fèiem els grups de l’oposició real. Com feia Ros. I com Ros, va presentar els pressupostos amb tot detall a la premsa, mentre que als grups municipals –que som els representants de la ciutadania– d’explicacions, les justes. Els mateixos hàbits comunicatius. On queda, doncs, allò que Larrosa havia dit dies abans sobre que volia adaptar els nous comptes a la seua voluntat política com a alcalde? Enlloc: continuisme, continuisme i continuisme.
Continuisme en la filosofia mateixa dels comptes municipals. Sense un model definit de ciutat, més enllà de la parafernàlia i la política de l’aparença (boscos urbans, smart city, etc.), i deixant el creixement de Lleida a mans de la iniciativa privada. Amb molt petit marge per a inversions i noves polítiques destinades a atendre els grans problemes socials de la ciutat, mentre que el 80% dels recursos municipals continuen sent despeses fixes, estructurals, sempre les mateixes.
Augmentant en inversions i serveis el mateix percentatge que augmenta el pressupost (un 2,4%), sense una aposta decidida a donar un tomb definitiu a les polítiques de progrés social, i caient en els errors passats de fer inversions no prioritàries, mentre la ciutat continua bruta, mal endreçada, plena de clots... I destinant els mateixos diners (els mateixos!) al pressupost d’enguany a cooperació per al desenvolupament, a polítiques de cohesió social. O a polítiques actives d’ocupació, malgrat que l’alcalde havia anunciat a bombo i plateret que es buscaria captar inversions empresarials a Lleida.
Però el que encara és més greu és que es continuen dient coses que no són en qüestions tan sensibles com els ajuts socials: malgrat haver anunciat que es destinaven 1’5M € a ajudes per pagats tributs locals, en realitat a la partida corresponents només es destinen 845 mil € (fins i tot, 300 mil menys que l’any passat).
D’altra banda, enguany s’ha deixat escapar definitivament una gran oportunitat de recuperar un servei públic privatitzat i de millorar la gestió econòmica de l’Ajuntament: la zona blava es tornarà a deixar a gestió privada. Com continua a gestió privada el servei d’autobusos urbans, la gestió de residus i la neteja viària, el subministrament d’aigua, l’enllumenat o els radars semafòrics.
Però també la gestió de l’alberg municipal, o dels centres oberts, o dels estudis d'FP en arts escèniques: gairebé 45 M € per a la gestió de serveis públics en mans privades i que podrien ser prestats directament per la Paeria. Als quals, cal sumar-hi les transferències a fundacions, les quals, lluny de complir la funció que han de fer (buscar i aconseguir esponsoritzacions i finançament per a la realització d’actuacions municipals), costen diners a la Paeria. I també cal sumar-hi les aportacions que la Paeria ha de fer a consorcis i empreses mercantils que sense l’aportació pública no serien viables: el PCiTAL, l’EMU, el CN&C, la Llotja...: 1'5 M€ més, entre tots aquests organismes. Suma i segueix.
Comptat i debatut, no podíem fer altra cosa que no donar suport als pressupostos. Uns pressupostos que, va dir ben alt Fèlix Larrosa, són els del PSC, que va definir com a socialdemòcrata. Ara, va tenir molta cura a no dir que els havia pactat amb un partit que es defineix com ni de dretes ni d’esquerres, sinó espanyol. Vaja, la mateixa definició que José Antonio Primo de Rivera feia de Falange Española.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada