Un any després que Esquerra reclamés al Govern de la Generalitat garanties que el que s’ha acabat coneixent com el “consorci sanitari de Lleida” fos públic i comptés amb la participació i la voluntat de la ciutadania, no hi hagut resposta. I absolutament tot té data de caducitat.
A finals de febrer de l’any passat, el Govern acordava unificar en un sol ens públic de gestió els centres sanitaris de dependència pública de Lleida. L’acord es feia, segons el Govern, amb la finalitat de simplificar la gestió, millorar les economies d’escala i augmentar la coordinació entre els nivells assistencials.
La decisió va ser presa sense haver-ho consensuat amb cap grup polític, per sorpresa. Això provocava ja d’inici alguns dubtes sobre la seua naturalesa, ja que un tema tan important com aquest, que significava un canvi profund en el model de gestió del sistema sanitari públic a Lleida, requeria diàleg, participació i, sobretot, claredat i transparència. Malgrat tot, des d’Esquerra no ens hi vam oposar, ja que el resultat podia ser una oportunitat de millora de la sanitat pública a la nostra regió sanitària i, en rigor, un sistema consorcial en si no és dolent i pot ser beneficiós. De fet, hi ha consorcis que funcionen molt bé, en l’àmbit sanitari, en l’educatiu, en el dels serveis socials i en tants altres. El que el fa dolent i perjudicial un consorci és, bàsicament, la seua mala gestió, la seua opacitat i que escapi del control públic. Cal seguretat, transparència i control, doncs.
Així que des d’ERC vam donar un vot de confiança a la proposta, tot i les reserves que teníem –i vam manifestar des del primer moment– sobre punts essencials. Per això, també des del primer moment, vam reclamar al Govern garanties que l’ens que es volia crear reunia els requisits necessaris. Ho vam dir públicament, ho vam reclamar al Departament i, a través d’una moció d’Esquerra aprovada al Parlament de Catalunya, vam instar el Govern perquè ho garantís. Cas contrari, no podíem estar segurs que el consorci fos tan meravellós com s’anunciava i que, per tant, no era el que Lleida necessitava.
Segons la moció d’ERC aprovada al Parlament, abans que res calia estar segurs que l’ens programat era l’òptim o, si contràriament, no feia al cas crear-ne un de nou sinó millorar o potenciar el sistema ICS ja existent. Així que reclamàvem que es consultés, de forma participativa, treballadores i treballadors, sindicats, col•legis professionals, UdL, món local i usuaris. No només informar (que, per cert, s’ha fet tard i malament), sinó sobretot discutir, ser receptius, buscar consensos. I no s’ha fet.
També reclamàvem que es donessin garanties que el consorci es mantingués dins el sistema de salut públic, garantint-hi l’accés universal, i blindant-lo respecte de qualsevol possibilitat de fer-ne negoci. Garanties que, malgrat les reiterades declaracions del Conseller, no veiem per enlloc.
Exigia la moció d’ERC transparència i control real en la despesa i en l’adjudicació de contractes amb proveïdors, empreses col•laborades, etc. De moment, no coneixem quins mecanismes estan previstos per garantir-ho. Ni si estan previstos.
Finalment, aquesta transparència havia de començar tenint informat, en primera però no única instància, la cambra de representació de la ciutadania que és el Parlament. Sobre els treballs que s’estaven fent per a la creació de l’ens, sobre els processos participatius endegats, sobre les salvaguardes previstes... Tampoc no s’ha complert aquesta exigència.
A finals d’aquest mes fa un any de l’aprovació de la moció en què s’instava el Govern a donar totes les garanties, a consensuar amb els agents implicats, a informar. Un any en què, malgrat que ens hem sentit dir que som còmplices –fins i tot, promotors directes– de la creació del consorci i se’ns ha titllat de no sé quantes coses, hem esperat pacientment que el Govern doni resposta. I res. Serà que no poden donar garanties de res d’allò que els reclamem? D’allò, en definitiva, que la ciutadania necessita estar segura i exigeix saber?
Crec, creiem des d’Esquerra a Lleida, que ja n’hi ha prou. El temps s’ha esgotat. Si no hi ha garanties que el consorci sanitari de Lleida és realment públic i d’accés universal, si no hi ha voluntat de transparència, si la gestió de diners i recursos públics poden escapar del control públic, aquest consorci no hauria de ser.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada