Ros té pressa. Lleida, encara més

A dos mesos vista de renovar l’Ajuntament, el ple de la Paeria del mes de març va prendre dos decisions que afectaran de manera important la capacitat de maniobra del proper govern municipal: el plec de condicions per a la construcció del parc dels Barrufets a les Basses i la pròrroga de la concessió de neteja viària i recollida d’escombraries. Quin sentit té, hores d’ara, fer-ho? O cap o tot.

Més enllà de l’insult a la democràcia que suposa la decisió de PSC i CiU de no respectar el resultat del procés participatiu sobre les Basses d’Alpicat, el projecte no és més que una quimera. Res més que fum. Perquè, tal com s’ha fet la cosa, pot passar molt de temps abans no hi veiem la primera palada: publicació de la convocatòria, presentació de pliques, concurs d’idees, elecció de la proposta guanyadora, nou concurs per a licitar-ne la construcció i la concessió, publicació de la convocatòria del nou concurs, resolució del nou concurs... Tot això que ha ocupat unes quantes línies, ocuparà quasi el mateix nombre d’anys.

Per tant, la finalitat d’aprovar, hores d’ara, l’inici del llarg procés per construir el ja conegut –i objecte de mofa gairebé internacional– parc dels Barrufets és doble: la primera, presentar un projecte que supleixi la falta d’obra de govern d’aquesta darrera legislatura. A falta d’inauguracions i xocolatades, projectes estel•lars... Encara que sigui per privatitzar l’ús d’un espai públic, per vendre’s les Basses. I encara que vagi en detriment del comerç de Lleida. A qui fa tant temps que governa, se li pot oblidar l’interès públic. Ros fa massa temps que governa. Massa temps que el bé comú no és la seua prioritat.

D’altra banda, no pot escapar a ningú que una altra raó per aprovar ara això dels Barrufets és que, si s’espera al canvi de legislatura, corre el perill que no prosperi. Que el llegat de Ros com a alcalde i de Zaballos com a cap de l’oposició quedi en no res. Per tant, s'aprova ara i així estarà “atado y bien atado”, com pretenia el Caudillo. Doncs bé: malgrat que PSC i CiU ho hagin complicat, quan formem la nova Paeria farem el que calgui per desfer aquest disbarat. Pel bé del comerç de Lleida i de les famílies que en depenen, evitarem que algú faci negoci al parc de les Basses!

L’altre acord pres en el ple municipal de març, el de la pròrroga de la concessió de neteja viària i de recollida d’escombraries, resulta tan incomprensible com el primer. Si la concessió acaba d’aquí a un any. Per què tanta pressa? I per què amb tanta unanimitat? A la pràctica, la pròrroga suposa que l’actual concessionària podrà continuar prestant el servei més enllà del temps atorgat quan va tenir la concessió sense necessitat de passar per un altre concurs. Amb això, la totalitat dels grups municipals han polvoritzat una de les màximes garanties que ha de donar una administració pública: la lliure concurrència i la igualtat. És cert que la llei ho permet. És que no és cap irregularitat, però... que tal, ses senyories de l’actual Paeria, si deixaven que prengués la decisió un nou Ajuntament, més oxigenat, i no aquest, amb un govern tacat pel dubte de la irregularitat i un alcalde sota investigació? O és que també pretenen, entre tots, deixar-ho “atado y bien atado”? Darrerament, les concessions a l’Ajuntament de Lleida estan envoltades de polèmica i de coses que “sonen” rares: semàfors,
enllumenat, autobusos... I ara, neteja i escombraries.

Preocupen les decisions preses darrerament en una Paeria resclosa en ella mateixa. Algunes d’aquestes decisions poden apretar una mica més la soga que el comerç local té al coll d’un temps cap aquí (i, curiosament, qui ho promou és una regidoria anomenada de promoció econòmica, industrial i DE COMERÇ, mercats i consum!). Altres decisions afavoreixen clarament empreses concessionàries, les quals, poden continuar la concessió passant per la porta del darrere.

Però el que més preocupa és que aquestes decisions es prenguin sense cap vot contrari. És més, en el cas de la pròrroga del servei d’escombraries, sense ni tan sols debat en el ple. Com passant-hi de puntetes. Pretenen govern i oposició seguir l’exemple d’aquelles instruccions secretes del centralisme borbònic més tronat de “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”? Com cada cop diu més gent, aquest Ajuntament no barrufa. Haurem de fer net, i de pressa!