Falta poc per a les eleccions municipals. En pocs dies, tindrem l’oportunitat de deixar definitivament tancat un dels períodes més grisos i opacs de la història de la democràcia a la ciutat de Lleida i de fer entrar l’aire fresc de la primavera republicana pels balcons i les finestres de la Paeria.
Han sigut quatre anys grisos, en què Lleida ha patit la falta de frescor d’un alcalde que no ha sabut governar, sinó manar; en què, a manca de cap opció real d’esquerres a la Paeria, Ros ha aplicat una política de dretes; en què, davant aquesta manera de fer conservadora del PSC, l’oposició ha quedat desarmada, sense arguments i la seua tasca de control reduïda a zero...
Han sigut quatre anys d’opacitat, en què la política d’aparador i de continu populisme de Ros ha tapat una gestió plena de preguntes sense resposta sobre les concessions d’autobusos, radars, aigües, gimnasos o zones d’oci; sobre ingressos extra i sobresous; sobre viatgers a l’estranger o escortes a les vacances; sobre convenis amb entitats bancàries. I tantes altres preguntes sense resposta que han fomentat els dubtes de la ciutadania sobre les ombres de la gestió del PSC, que han fet que la imatge de la Paeria s’hagi vist extremadament danyada i la projecció externa de Lleida, tacada.
I durant aquest temps (i més i tot), l’Ajuntament de Lleida ha quedat al marge del municipalisme pel dret a decidir. Ros, amb la seva ambivalència nacional, ha esquivat tant com ha pogut el posicionament sobre el procés d’emancipació nacional. En definitiva, ha deixat de banda un altre debat ben viu al carrer.
En el temps que queda fins al 24 de maig, parlarem de tot això. I és d’esperar que parlem també de propostes programàtiques. Així que segur que parlarem de l’IBI, dels autobusos (amb o sense targes demagògiques), de la zona blava, de les despeses supèrflues, de les Basses. I intentarem parlar del dèficit de l’Ajuntament, d’urbanisme, de promoció econòmica, de cultura, d’esport base. I del benestar de la gent i el patiment de les famílies en moments d’atur, sous baixos, desnonaments i serveis socials al límit.
És necessari que parlem de tot això, perquè efectivament, es tracta d’unes eleccions municipals, en què la gent ha d’escollir qui els representarà (o no) durant els propers quatre anys a l’ajuntament. Ara, la nit del 24 de maig, hi haurà dos recomptes alhora, no ho dubtem: un, en clau municipalista; l’altre, en clau sobiranista. Arreu es llegirà així: a Lleida, a Catalunya, a Espanya, a Europa. Només cal recordar que l’any 1931, unes municipals van canviar un règim; enguany, poden ser l’inici del camí a l’Estat propi. Per tant, també hem de parlar de si s’està pel procés sobiranista o no. Adaptant la màxima de “pensa globalment, actua localment”, podem dir sobre aquestes eleccions: “pensa nacionalment, vota municipalment”. Actuar per Lleida pensant en Catalunya. Per això, cal que els independentistes —de dretes i d’esquerres— tinguem força en aquestes eleccions i cal castigar les ambivalències calculades dels polítics que són catalanistes com a alcaldables i unionistes com a càrrecs de partit.
Volem guanyar la Paeria. Per treballar pel benestar de la gent, per la justícia social, per l’ètica i la netedat, per la llibertat. I per proclamar la República Catalana, la millor forma de treballar pel bé comú. Des de la plaça Paeria, una nova Lleida pensant en el nou país. El món ens observa.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada