En els inicis de les campanyes de normalització lingüística, a principis dels 1980, es va editar una auca que es deia Auca d’una capital / dinàmica i comercial. Aquest dies, la ciutat està en plena efervescència, talment com una capital dinàmica i comercial. Gent amunt i avall: mirant aparadors, menjant o bevent alguna cosa asseguts o mentre transiten, passejant, vagarejant o tornant de la feina (aquells afortunats que en tenim). La gent de Lleida o de fora vila donant vida al comerç de la ciutat. Aquests dies hi conviden. Però… I la resta de l’any?
La resta de l’any, hi ha altres moments que continua semblant dinàmica, però cada cop menys comercial. Per això, el nostre grup municipal va pactar la inclusió en el pressupost de 2016 una “Pla de dinamització de Lleida com a pol comercial i turístic”. Que, com que una flor no fa estiu, haurà (hauria) de tenir continuïtat en els propers anys.
Val a dir que aquest pla s’ha de fer amb la col·laboració del món comercial, turístic i de restauració. Com també amb altres institucions. I val a dir que la Universitat de Lleida ja ha començat a fer els deures, amb l’edició de la Guia de Lleida, dirigida pel professor Ximo company. Una eina magnífica, ben documentada i esplèndidament il·lustrada, perquè la gent de Lleida coneguin millor la nostra ciutat i creixi el seu orgull ciutadà i perquè la resta de lectors catalanoparlants puguin descobrir els valors històrics, artístics, paisatgístics, gastrònomics, etcétera.
Ara, falta que la Paeria ajudi a fer una mica més atractiva la ciutat. Des del grup d’ERC-Avancem n’hem fet algunes propostes en aquesta línia, algunes de les quals també recollides en el pressupost per a l’any que ve: fer una ciutat més amable, amb més i millor arbrat, o amb més voreres transitables; una ciutat que recupera el seu centre històric, millorant el Turó de la Seu, o treballant pel civisme amb més personal de treball sociual; una ciutat que potencia i preserva el seu entorn, amb la recuperació del Parc de les Basses (aquí, amb el consens de tots els grups municipals) o començant a redactar un Pla d’usos de l’Horta; una ciutat més transitable, amb l’elaboració d’un Pla de Mobilitat que resolgui, definitivament, les deficiències que té tant per al trànsit de vehicles com, sobretot, de les persones que l’habiten o la visiten.
I aquí rau un dels principals esculls: l’accessibilitat al casc urbà de Lleida i la mobilitat en el seu interior. Una capital dinàmica i comercial ha de donar facilitats a la gent perquè pugui arribar sense gaires complicacions al nucli urbà i s’hi pugui moure amb facilitat, sense necessitat d’agafar el vehicle privat. Si volem que sigui la capital de la Catalunya interior, com gairebé totes les candidatures vam pregonar a la campanya electoral, hem de millorar molt la connectivitat entre la ciutat i l’entorn i entre la ciutat i ella mateixa (barris, nuclis descentralitzats, Horta).
Hi ha diverses ciutats en què ens podríem emmirallar. Jo em quedo amb Iruña i Donostia (Pamplona i San Sebastian, en nomenclàtor hispànic). Deixant a banda el seu IBI, entre els més baixos de l’Estat espanyol, són un model d’optimització dels espais públics verds, de mobilitat a peu i de potenciació del transport públic. Començant per tenir una parades netes, àmplies, il·luminades, amb panells d’informació visibles i llegibles i, fins i tot accessibles (cosa que no pasa a l’Horta o als polígons). O una aplicació per als mòbils sobre tranpsort urbà fiable, que funcionés bé. O unes línies que fossin suficients en horari punta, com perquè no hi hagués parades on passés de llarg el bus. O uns horaris més amplis al vespre-nit, que donessin servei a molta gent que surt de les seues ocupacions i les seues activitats a quarts de deu. O amb més carril bus en carrers on això sigui possible. Per a això, no cal que esperem al nou Pla de mobilitat. Queda clar que es pot fer ara mateix. I que és necessari.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada