En el proper ple, corresponent al mes de setembre, es presenta per a la seua aprovació –o no– el Compte General municipal, que és un document que posa de manifest la gestió econòmica i patrimonial de l’any passat de la Paeria i els organismes i empreses depenents, com també de com se n’ha executat els pressupostos respectius.
Abans d’això, haurem vist (de fet, ja els hem vist prèviament al Ple) els informes de fiscalització i control financer que cada any aporta l’Intervenció municipal, responsable de comprovar si la informació financera donada és fiable i si l’activitat economicofinancera de la Paeria s’adequa als principis de legalitat, economia, eficiència i eficàcia. Així que aquests informes són, a la pràctica, complementaris al Compte General i han de posar en evidència, entre altres coses, si es compleixen les lleis i les normes aplicables.
Els informes que hem vist posen de manifest que hi ha coses que no s’acaben de fer bé, que no s’ajusten al que diu la llei. Coses que ja als informes d’anys passats s’avisava que l’equip de govern no feia ni fa bé: aspectes de la gestió econòmica i la contractació que no es fan com toca. Insisteixen a portar-les al límit: continuen fent-se despeses no pressupostades; continuen ordenant-se pagaments sense informe previ que els justifiqui, com tocaria fer; continuen adjudicant contractes a través de procediments poc transparents, mancats de publicitat, evitant la lliure concurrència i igualtat d’oportunitats, o trossejant-los perquè la mateixa empresa sigui contractada per diversos departaments municipals alhora...
I l’equip d’Àngel Ros persisteix a fer-ho posant al límit la legalitat: quan ho fas un cop, es pot pensar que comets un error; quan t’avisen i continues fent-ho, només queda pensar que és una irregularitat.
Portem dient-ho ja pràcticament des del principi de la legislatura, quinze mesos enrere. I ho direm tant com calgui. Com hem fet palesant la permissivitat de Ros i els seus regidors amb els excessos o els incompliments d’alguns. Fidels al nostre estil d’oposició propositiva i alhora fiscalitzadora, persistirem en la denúncia de les males pràctiques del govern del PSC a la Paeria, que sol actuar com quan tenia majoria absoluta. Amb el suport incondicional de Ciudadanos –tothom té clar a canvi de què–, la gestió d’Àngel Ros és un déjà vu: cas omís de l’interventor quan li convé, sense control en la despesa i saltant-se els acords presos amb la resta de grups municipals.
No ens cansarem de defensar una altra manera de fer política. A tots els nivells, i en aquest cas al de l’administració més propera a la ciutadania: la de servir el bé comú, d’exercir les responsabilitats amb correcció, transparència, dedicació, equitat i eficàcia i contribuint a la difusió democràtica del poder, sense clientelismes, ni tractes de favor, ni actituds abusives. El comportament ètic ha de ser el pal de paller de la cosa pública. Avantposant l’interès general al benefici privat o la prevalença de privilegis. Seguint conductes ajustades a principis morals. Amb objectivitat, imparcialitat, rigor, pulcritud. Actuant (per què no?) com a referent ètic, model de comportament per al personal de la Paeria i per a la ciutadania mateixa.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada