dimecres, 2 de novembre del 2016

Cultura: consens i acció



En el darrer ple de la Paeria de Lleida, es va debatre l’aprovació de la destinació de l’antic edifici l’Audiència com a nova seu del Museu d’Art Jaume Morera. En els dies previs, l’anunci d’aquesta proposta havia provocat una reacció coincident en les entitats que formen la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida i el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Avancem: demanar que es deixés la proposta damunt de la taula, per tal de poder valorar millor la seua idoneïtat, i que es revisés el Pla de Museus de la Ciutat, aprovat el 1996. Totalment desfasat, no només perquè el model de museu del segle XXI és molt diferent que el del XX, sinó també perquè contempla la ubicació del Morera al costat del Centre d’Art La Panera, amb el qual s’havia de complementar, i s’ha vist que el govern municipal no ho vol així.
La regidora de Cultura havia explicat que es tractava d’un senzill tràmit, això de dur-ho al Ple. Però és ben clar que no es tractava només d’això, altrament no s’hagués portat a votació. La qüestió de fons és el futur del Morera. Estem parlant d’on i com ubiquem definitivament les obres d’un museu que justament té un segle d’existència. I, sobretot, estem parlant de quin museu volem: un equipament cultural emblema per a la ciutat i que la projecti al món, o un edifici efectista sobre una mostra de dubtós gust de l’arquitectura franquista.
En aquest moment, si d’alguna cosa és emblema el Museu Morera és de com fan les coses l’actual alcalde i el seu equip: sense un criteri clar, improvisadament, sense voluntat de consens i fent fugides endavant. I sap greu dir-ho, perquè voldríem que fos d’una altra manera.
Però no. Sense un criteri clar. Davant uns determinats problemes o conflictes, sovint resultat de personalismes i misèries humanes i més propis d’un poble gran que d’una ciutat petita, no se sap ben bé a què atenir-se. Es deixa passar el temps a veure què.
O s’improvisa. Es treballa sense fer cap mena de planificació (o sense aplicar la feta). A cops de titular, buscant l’efectisme i no l’efectivitat. I per cert que tan conscients d’això en són Àngel Ros i el seu govern que, en aquest mateix darrer ple, vam pactar la redacció d’un Pla Estratègic per a la Cultura de Lleida, el qual comportarà la revisió d’un Pla de Museus de la Ciutat de Lleida més que superat. Que és el que demanàvem. Posar-se, ni que sigui tard, a planificar i decidir. I canviar la dinàmica de fer segons venia la il·luminació. Que és com sorgeix l’opció d’un museu a l’Audiència: “Ui, mira quina cosa se m’ha acudit!”
Ara: tan o més preocupant és la falta de voluntat de consens. Ho hem vist en moltes ocasions. Un exemple flagrant, el de la implantació de grans superfícies comercials, sense ni escoltar el sector del comerç de Lleida ni els altres grups municipals. En el cas del Morera, a més, de forma sibil·lina, ja que es va endegar un procés participatiu que –com es va intentar fer en el procés de les Basses– es va tancar en fals, imposant per sorpresa una solució no debatuda.
Tot plegat, doncs, una fugida endavant. A la desesperada, gairebé. Furibunda. Amenaçant entitats que només pretenien dialogar, que no buscaven imposició sinó consens. I desqualificant demagògicament ERC-Avancem per haver contrariat un alcalde amb tics autoritaris. Demanàvem deixar el tema damunt la taula, per qüestions administratives (els usos d’un edifici cedit per a oficines), econòmiques (sovint, remodelar acaba sent més car que construir de nova planta) i, sobretot, conceptuals (la necessitat de repensar un projecte propi del segle passat, sense consens i fora de planificació). Sabent que no hi ha perill de perdre cap subvenció, ja que una subvenció atorgada permet modificar el projecte per al qual s’ha concedit. Sabent que, sent la cultura una prioritat per a nosaltres, volem el millor Morera possible. I si ens demostren o s’acorda que és aquest, ho acceptarem.
El més racional és que, abans de prendre cap decisió definitiva sobre el nou Museu d’Art Jaume Morera, es faci un nou planteig dels escenaris de futur en l’àmbit museístic de la ciutat, mitjançant la redacció d’un nou pla de museus. No hem de fer un bolet, sinó potenciar el conjunt de museus. Perquè cal expandir-ne l’ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural, millorar-ne la gestió, explorar necessitats i perspectives de futur per tal de dotar Lleida d’una xarxa museística de qualitat al més completa, racional, eficient i sostenible possible.
I sobretot buscant el consens. Res requereix més acords que la cultura. Ho reclamen les entitats i els actius culturals de la ciutat. I n’estem tan convençuts, que ens vam avenir a modular la proposta presentada al darrer Ple per un nou pla de museus. Actuant d’aquesta manera,no hi perd ningú, hi guanya tothom. Perquè se sap trobar el criteri, no hi ha lloc per a  improvisacions, ni efectismes, ni fugides endavant. I es corren menys riscos d’equivocar-se.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada