L’impacte de la crisi econòmica i
financera i de les retallades en gairebé tots els àmbits que afecten a una gran
majoria social ha minat els fonaments de la societat del benestar que
–suposadament– teníem i ha posat en dubte la legitimitat de la política
cultural, com si s’hagués de triar entre benestar i cultura. Una falsa
dicotomia que, en alguns moments, s’estén també a l’educació. La preocupació
per l’empobriment econòmic no ens ha de fer oblidar un altre tipus
d’empobriment: el del pensament, el de la formació, el del coneixement. En
definitiva, els que generen l’opinió pública.
Creiem fermament que cultura i
educació són elements essencials per garantir la igualtat d’oportunitats,
enfortir la cohesió social, augmentar l’autoestima de les persones, fomentar
l’esperit lliure i crític de la ciutadania i reforçar la identificació de la
gent amb la ciutat i el territori. Més cultura i més educació és igual a
persones més lliures, a societat més justa, a ciutat més pròspera. És l’ideal
que el poeta Salvador Espriu va esboçar de societat noble, culta, rica, lliure, desvetllada i
feliç.
Amb aquesta convicció, el grup
municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem hem traçat com a línia
prioritària de treball promoure que les polítiques públiques a la nostra ciutat
garanteixin i, sobretot, facilitin l’accès de la ciutadania a la cultura i a
l’educació. Això vol dir crear les condicions i els elements necessaris per
fer-ho efectiu. Els equipaments educatius i culturals en són uns de
fonamentals. Perquè sense els espais ni recursos materials adequats, és tot
gairebé impossible.
Tenim equipaments i centres
culturals i educatius a la ciutat, públics i privats. Però encara en falten.
Sobretot, dels que conjuminen cultura i educació. És el cas de la formació
musical. Més quan la ciutat de Lleida té una llarga trajectòria en la formació
musical: des de l’antic Conservatori municipal a l’actual, passant per les
escoles de música com l’Orfeó Lleidatà, l’Escola del Sícoris i les més recents
com l’Intèrpret o l’Acadèmia de les Arts, a banda la secció de l’Ateneu Popular
de Ponent. Centres de prestigi reconegut, però majoritàriament sense titulació
oficial. En cap d’ells superiors, per la qual cosa els nostres estudiants de
música, i els del nostre entorn immediat, han de marxar si volen avançar en la
seua formació musical.
Tenim l’anunci d’Àngel Ros de crear
el Conservatori Superior de Música. El Grau Superior de música és equiparable a
un grau universitari, i Lleida en faria l’oferta. Gran notícia, perquè eixugava
el dèficit. Amb l’afegit que seria el primer conservatori superior públic de
Catalunya, ja que els dos que hi ha ara (a Barcelona) són privats. La gran
oportunitat d’exercir de capital de la Catalunya interior. Però encara no s’ha
fet.
Amb totes les escoles de música –i
el Conservatori Professional municipal- de la ciutat i de l’entorn, hi ha massa
crítica suficient no només per la viabilitat sinó per a la idoneïtat del
conservatori superior. A banda que en una àrea de 150 km no n’hi ha cap, i això
facilitaria la captació d’alumnat no només de Catalunya sinó també de la Franja
i de l’Aragó. Les instal·lacions municipals que acullen l’Escola de Música i el
Conservatori Professional compleixen els requisis demanats en la legislació
vigent, i no s’ocupa als matins. Només caldria adequar uns petits detalls
necessaris per als requeriments d’un Conservatori Superior. Però encara no s’ha
fet.
Aquest any s’escau el centenari de
la mort i cent cinquantè aniversari del naixement del compositor i pianista
lleidatà Enric Granados, efemèride important també per crear sinèrgies a
l’entorn de la música. A més, som ciutat educadora i, per això mateix, aquest
curs seria una bona data per presentar l’expedient per poder iniciar els
estudis el curs 2017/2018, atès que la tramitació és previsiblement llarga, de
manera que es requerirà d’un mínim d’entre nou mesos i un any per a la
finalització de l’expedient i l’autorització oficial. Però encara no s’ha fet.
Per tot plegat, proposem la creació
a la ciutat d’un Conservatori Superior de Música públic de titularitat
municipal. Proposta que presentarem al proper ple i que esperem que comptarà
amb el suport de tots els grups municipals. Si és bona per a Lleida, qui s’hi
pot negar?
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada