Lleida, neta i cívica: rigor, sensibilitat i obligació

Diverses vegades hem insisitit en la importància de l’espai públic com a lloc de trobada, de convivència i de coneixement i re-coneixement, imprescindible per establir nexes d’unió i cohesió on coincideixin i dialoguin les diverses realitats socials de la nostra ciutat. Un espai que s’ha d’oferir per a la lliure disposició de tota la ciutadania, com a punt de trobada, una àgora ciutadana adequada per a una estada amable i comfortable. Per això, ha d’estar en les millors condicions possibles: amb arbrat suficient, amb prou espai i ben equipat, amb el mobiliari adequat, lliure de trànsit a motor, segur... I net.

Ara com ara, Lleida és una ciutat bruta. Indiscutiblement. El servei de neteja viària, que sent com és externalitzat (és a dir: privatitzat) hauria de demostrar que dóna un millor rendiment que si fos públic-públic, no és una concessió de què ens puguem sentir satisfets, i no sembla que vagi a millorar el seu rendiment, malgrat les contínues queixes veïnals, ja que l’equip de govern, lluny de ser més exigent amb l’empresa concessionària, tapa les deficiències amb la megabrillant idea de “fer dissabte” aplicant una campanya amb aquest mateix nom.

Malgrat tot, la brutícia als espais públics de la ciutat no és només la de les fulles caigudes, la pols i les partícules de contaminació ambiental, els papers a terra, les burilles de cigarret aquí i allà, els xiclets enganxats a les lloses o el ciment, les pixarades a les cantonades, etcétera. És també la dels gargots o els dibuixets a les parets i als bancs, o la dels excrements de gossos. Que en segons quins indrets públics fastigueja, tanta cagarada: ai, aquests amos incívics!

Necessitem prendre consciència que la neteja de Lleida no és només cosa de l’Ajuntament. Que pagar els impostos no autoritza a ser desacurat o incívic amb l’espai públic. Necessitem  no només una acció decidida de l’Ajuntament, sinó també –i especialment– una clara implicació de la gent. Si la ciutat la construïm i la constituïm les persones, també les persones hem de contribuir a conservar-la i fer-la més habitable. Es tracta de viure l’espai públic cívicament. No esperant que sigui únicament la Paeria la que el mantingui i en tingui cura.

Cal actuar en paral·lel en un triple vessant: del rigor, de la sensibilitat i de l’obligació. És a dir, de la millora de la gestió, de la sensibilització de la gent i del compliment de les ordenances. Quant a la millora de la gestió, manifestament deficient, hauria de ser objetiu de l’empresa concessionària i obligació de l’equip de govern de la Paeria. No s’entén que una i altre encara no s’hagin aplicat a posar remei al problema, que és alhora estètic i de salubritat, millorant el servei i equipant millor l’espai públic amb papereres, expenedors de bosses i contenidors per a defecacions de gos, pipicans, etc.

La sensibilització de la ciutadania és també primordial. Més d’un cop hem parlat de l’apoderament de la gent, de la conveniència que s’impliqui en els afers públics i prengui protagonisme en la vida política i social. Doncs en això, també. Així que s’hauran de fer tantes accions com calgui perquè la gent prengui consciència que la neteja i la cura de l’entorn és també casa seua: els agents cívics i la guàrdia urbana hi tenen un paper important, però també caldrà endegar campanyes i actuacions per somoure consciència i voluntat de la ciutadania. Així ho proposarem.

Però mentre la sensibilització no acabi de quallar, caldrà fixar-se en les normes de convivència. Aplicant i fent complir les ordenandes municipals en matèria de civisme i –per què no?–  complementant-les amb l’elaboració d’un codi de bones pràctiques cíviques, que recullin les experiències positives d’altres ciutats de Catalunya que puguin ser-nos útils. Sí, s’entén: fer complir les ordenences significa que, si és el cas, s’haurà de sancionar algú. És un recurs útil. Un acte extrem d’incivisme no es pot deixar passar. Igual que se sanciona un conductor per aparcar en triple fila, que se sancioni l’amo per no recollir els excrements del seu gos. A l’un, per raons de seguretat; a l’altre, per raons de salubritat.

Vet aquí la nostra proposta per una ciutat neta i plena de civisme: més neteja i millor manteniment, promoció d’actituds positives envers la cura de l’entorn urbà i dissuassió de les males pràctiques. Al cap i a la fi, com s’acostuma a dir, no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta.