dilluns, 27 de juny del 2016

Polítiques socials per a tothom




A finals de la darrera setmana es van donar a conèixer dos notícies importants, inicialment sense cap mena de relació: d’una banda, vam saber que, l’any 2015, el nombre de defuncions a Lleida va superar de molt els naixements; de l’altra, es van presentar els microcrèdits per a majors de 50 anys, una nova línia d’ajuts a l’autoocupació que forma part de l’acord de pressupostos municipals 2016 pactat entre ERC-Avancem i PSC. Una, de freda i una, de calenta.

Quant a la primera notícia, es manté la tendència, encetada fa 3-4 anys, de creixement vegetatiu negatiu. Això, sumat al nombre de persones –sobretot joves– que cada any ha de marxar de la ciutat, fa que des de l’any 2012 la nostra ciutat vagi perdent població. Són dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Dades que no ens han d’alarmar, però que ens han de preocupar. Perquè el fet que hi hagi menys naixements que defuncions en anys successius indica que les parelles de Lleida en edat fèrtil es resisteixen a tenir fills, en tenen poca disposició. La falta de recursos suficients o d’un panorama laboral amb garanties els frena. Cal, doncs, que Lleida doni més oportunitats a la seua gent.

En moments difícils, es tendeix a focalitzar tota la preocupació en les famílies i les persones en situació més desfavorida (desnonaments, pobresa energètica, falta d’aliments, exclusió social...) i a prioritzar els esforços de les polítiques socials en aquests col·lectius, de vegades improvisadament o sense un criteri clar. Posant menys atenció en els drets socials de la població en la seua globalitat. I quan parlo de polítiques socials no només em refereixo al sistema de protecció social o als ajuts: parlo de promoció en general del benestar de les persones. Parlo de facilitar la creació d’ocupació, per exemple. O d’oferir més recursos per a gent gran, torronades a banda.

És així com, fruit de la improvisació, per exemple l’equip de Govern de la Paeria destinarà el nou Centre de Dia de Sta. Clara a centre d’atenció als temporers, abans d’estrenar-lo com a equipament per a la gent gran i refusant-ne la corresponent subvenció de la Generalitat. En comptes de donar una solució definitiva al recurrent problema d’atenció i allotjament als temporers.

És així com les polítiques locals de promoció de l’ocupació continuen sense un criteri clar. I sense ni tan sols saber la seua repercussió real. Cal posar-se a treballar amb rigor i seriositat per generar ocupació i treball per als aturats de la ciutat, sobretot els joves però també els col·lectius de difícil ocupabilitat, com els aturats de llarga durada majors de 50 anys. I, en aquest sentit, insisteixo en l’oportunitat de la línia de microcrèdits per aquesta franja de desocupats. Des d’ERC-Avancem ens en sentim especialment satisfets, però som conscients que no són cap panacea ni la solució definitiva. Però és una primera passa, encara que haurem d’estar amatents per veure la repercussió d’aquest programa inclòs, a proposta nostra, en l’acord de pressupostos.

Les polítiques socials, entre les quals la promoció de l’accés al treball, van deixar de ser concebudes com una amalgama d’accions d’auxili social  i caritat pública per esdevenir un programa d’inclusió social i accés universal –és a dir, no només dels desfavorits– als serveis i els programes de protecció i promoció socials. I la gent d’Esquerra, en el seu moment, hi vam tenir un paper determinant. Cal no dilapidar aquestes conquestes, treballem perquè no passi. Cal no oblidar que atendre els col·lectius més desfavorits no ha de ser a costa de desatendre la resta de la població: hi ha moltes necessitats per atendre. Com les de molts i moltes joves. Hi ha joves que tenen la cobertura de la família, per sort, però que necessiten instruments per a la seua emancipació, com ara un treball digne o un habitatge amb què fargar i desenvolupar el seu projecte vital. Les administracions han de contribuir a fer-ho possible. Amb polítiques efectives, no efectistes.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada