dimecres, 6 de juliol de 2016

La factura de les escombraries


En el darrer ple de la Paeria, es va aprovar una modificació del contracte de neteja viària i recollida d’escombraries. Segons explica l’equip de govern, es tracta de millores que s’inclouen a la pròrroga del contracte per dos anys firmada poc abans de les darreres eleccions municipals. I que tenen com a objectius concrets atendre les directives europees i catalanes en gestió de residus i millorar tant els percentatges de recollida selectiva com la neteja viària de Lleida.

També ens explica l’equip de govern que les millores incloses ara en la pròrroga del contracte no costaran més diners a les butxaques dels contribuents, ja que es portaran a terme sense incrementar el cànon que paga la Paeria a l’empresa concessionària.

El nostre grup no va donar suport a la proposta. I estem convençuts que vam fer bé. Per qüestions tècniques, per qüestions legals, per qüestions econòmiques i per qüestions ètiques.

Tècnicament, no és gens rigorós modificar el contracte d’una concessió a l’any següent que se n’aprovés la pròrroga. Pròrroga que, per cert, s’havia justificat perquè així es permetia assolir els objectius marcats per la normativa vigent en matèria de recollida de residus. Però és que, si ens ho mirem més de prop, el que el govern del PSC ens està dient és que l’empresa concessionària es posa mans a l’obra per complir amb l’objecte que justificava l’allargament del contracte: ara, setze mesos després d’aprovar-ho!

Legalment, la modificació que es fa supera –des del nostre punt de vista– els límits de la Llei de contractes del sector públic, que diu que la modificació del contracte no es pot dur a terme amb la finalitat d’incloure prestacions complementàries a les inicialment contractades o complir finalitats noves no previstes en la documentació preparatòria del contracte. És a dir: quan allò que es pretén fer no estava previst en el contracte. La llei diu que, en aquests supòsits, s’ha de fer una nova contractació. Per tant, tornar a fer concurs... O, com nosaltres defensem, aprofitar per internalitzar el servei.

Econòmicament, els números canten. En la factura de la brossa d’enguany, a les arques municipals de Lleida ens estalviàvem 1,5 milions d’euros. Dels 12 milions pressupostats, hauríem acabat pagant-ne 10,5. I l’any que ve, igual. L’estalvi de 3 milions d’euros en dos anys aniria molt bé per reduir part de la milionada d’euros en préstecs (més els corresponents interessos) que engreixen el deute del nostre Ajuntament, i que només en els darrers 5 anys gairebé s’ha duplicat. En comptes d’això, paguem aquests 3 milions “extra” perquè la concessionària faci bé allò que per contracte hi té obligació: netejar Lleida i recollir-ne escombraries i residus urbans.

Èticament, l’obligació de tot responsable de gestionar la cosa pública és treballar pel bé comú. I això vol dir moltes coses. Vol dir fer que els serveis a la ciutadania es prestin en les millors condicions possibles. Vol dir fer-ho amb dedicació i de forma imparcial, transparent i límpida. Vol dir aconseguir que es prestin de forma eficient (màxima eficàcia amb el mínim cost) i diligent (amb la màxima rapidesa possible). Vol dir administrar els recursos públics amb honradesa, rigor i responsabilitat. Vol dir, en definitiva, pensant en el millor per a la comunitat, sense pretendre beneficiar ningú que no sigui el municipi.

Els partidaris de les externalitzacions (o privatitzacions, segons el cas) les justifiquen per una millor disponibilitat del servei, la simplificació en la gestió, l’estalvi de costos i la millor prestació del servei. Per contra, la modificació del contracte no compleix aquesta finalitat i ni tan sols es compleix degudament el contracte, ja que Lleida està bruta i cal millorar la recollida de residus. Per tot això, no entenem perquè l’equip socialista i els grups que li han donat suport en aquesta decisió (Ciudadanos i PP) pretenen pagar més a la concessionària, compensar una empresa que no compleix com cal. Ni creiem justificable que menystinguem l’estalvi que suposaria deixar de pagar aquest milió i mig anual de més.

Per contra, veiem més clar que mai, i alhora més factible, la possibilitat de recuperar-ne la gestió municipal. Ja que el compliment del contracte no és del tot eficient, ja que la gestió privada no millora la pública, ja que no ens estalviem res, refem la situació: per pagar una empresa que ens té la ciutat bruta, fem que el servei públic de neteja i recollida de residus es gestioni públicament.

0 comentaris :

Publica un comentari