diumenge, 24 de juliol de 2016

L’estat de la ciutat de Lleida



Des de la visió d’oposició fiscalitzadora i alhora propositiva que a ERC-Avancem volem aportar en aquesta Paeria tan diversa, en el Ple d’Estat de la Ciutat celebrat fa uns dies vam analitzar els aspectes que, des del nostre punt de vista, caldria corregir per tal d’assolir una Lleida millor.

Lleida és resultat d’un urbanisme definit des dels interessos privats, les llicències d’obres, les plusvàlues i l’especulació. I sembla que l’especulació continua a la nostra ciutat, vist l’interès per noves àrees comercials que són un negoci immobiliari, que s’aprofita de la falta de model comercial i que aporta ben poc a l’economia productiva i al creixement real de l’ocupació.

S’ha sigut poc valent i decidit davant la vulnerabilitat econòmica i laboral, els problemes d’habitatge i de dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. I quant al benestar de tothom i el treball pel bé comú, què fem? Regalem targetes bus o hores de zona blava i fem fires d’FP, però som incapaços d’obrir nous centres de dia que tenim equipats, de millorar la mobilitat o d’incentivar de manera efectiva l’ocupació juvenil. I el riquíssim teixit associatiu no troba voluntat d’acord i concertació real. Recordem els problemes amb les ONGD en relació amb el Consell Mixt de Cooperació, o les vindicacions veïnals del Turó de Gardeny –amb actuació reprovable del regidor de Participació–, o els desencontres amb els comerciants de la ciutat.

Quant al model d’Ajuntament i la gestió dels serveis públics, la paraula preferida de l’Alcalde i el seu equip de govern és externalització. I, tenint en compte el poc control que, a l’hora de la veritat, exerceixen sobre els serveis externalitzats, és gairebé privatització. La gestió privada no millora la pública. I costa diners a la ciutadania. Per això, el nostre grup municipal ha propiciat la recuperació de la gestió d’aparcaments, zona blava, grua i dipòsit de vehicles. Hem obert la porta al que denominem internalització, el procés contrari a l’externalització.

Un del talons d’Aquil•les de l’actual equip de govern és el poc transparent sistema de contractació de serveis, algun al límit de la legalitat. Com ho són la transparència i la participació (l’apoderament, com preferim dir nosaltres). És constatable com la transparència en aquest Ajuntament és més efectista que efectiva. I la capacitat de la ciutadania d’incidir en qüestions municipals, com ara els pressupostos, més que limitada.

I és que les maneres de fer del govern de la Paeria continuen sent com si tinguessin la majoria absoluta. Amb incompliments, poca sensibilitat, arbitrarietats i manca de voluntat de buscar consensos. Hem sentit més d’un cop l’expressió “s’ha aprovat, però no ho farem”. Així que  la capacitat d’entendre’s amb altres grups que diu tenir Àngel Ros no és, en realitat, buscar pactes i consensos, sinó sumar suports i anar fent la viu-viu. No dialogar per consensuar, sinó buscar suports per manar. Resultat: part de l’oposició hem hagut de forçar a fer un ple sobre el model comercial, o a aprovar una moció de reprovació econòmica, o a recórrer al Síndic de Greuges de Catalunya per defensar l’ús preferent del català. O l’alcalde s’ha vist obligat a deixar sobre la taula alguns expedients de contractació per falta de consens previ.

Per continuar incomplint sistemàticament promeses fetes en públic. Sense anar més lluny, l’anunci que va fer el juliol de l’any passat d’un Pla d’acció per al darrer trimestre de 2015: aprovació de la modificació del POUM, projecte definitiu de l’alberg per a persones sense llar, programa Housing first d’inserció social, 2ª i 3ª fase del Museu del Clima (no està acabada ni la 1ª), Museu del Còmic, adequació de l’antic edifici de Comandància d’Artilleria com a nucli empresarial, catàleg d’entitats d’atenció a la pobresa, contractació de 10 nous agents cívics, nou reglament de participació ciutadana, aplicació mòbil per a incidències a la ciutat. Res de tot això es va complir. Com tampoc s’ha fet encara res, per exemple, a les Basses d’Alpicat, projecte estrella del final de l’anterior mandat.

Per la nostra banda, tant quan hem fet la nostra funció de control com quan hem aportat les nostres propostes i iniciatives, ha sigut amb el mateix objectiu: treballar per la construcció d’un nou model de ciutat. Amb propostes per millorar Lleida, com ara –entre moltes altres– l’acord de contractació ètica i sostenible, la creació del Conservatori Superior de Música, el Pla d’Usos de l’Horta o l’acord de Pressupost, que inclou, entre moltes actuacions, la internalització de la zona blava, punts de càrrega per a vehicles elèctrics o la Targeta Social per a l’accés universal als serveis i a la cultura.

Comptat i debatut, davant aquest panorama, sembla prou clar que el discurs triomfalista d’Àngel Ros és sobrer. Creiem que, a ell i al grup socialista, els cal un exercici d’humilitat i d’autocrítica. Els cal escoltar més la gent. Perquè continuen sense escoltar els avisos que els ha donat la ciutadania de Lleida en els darrers temps: eleccions municipals, eleccions catalanes, eleccions espanyoles. En cada bugada, perdent un llençol.

0 comentaris :

Publica un comentari